El TC s’ofega en recusacions

En el seu dis­curs pel 43è ani­ver­sari de la Cons­ti­tució, la pre­si­denta del Congrés, Merit­xell Batet, va incloure-hi cites de tres escrip­tors: el difunt Joan Mar­ga­rit (“la vida s’ali­menta dels dies gene­ro­sos. De donar i pro­te­gir. Quan s’ha pogut donar, la mort can­via”), José Ángel González Sainz (Sòria, 1956) i la recent­ment tras­pas­sada Almu­dena Gran­des (“esos domin­gos de invi­erno en los que el cielo más bello del mundo elige ama­ne­cer en Madrid”). Però va ser la cita d’un altre difunt, el jurista pro­gres­sista Pablo Pérez Tremps, a qui Batet va recor­dar cinc mesos després de la seva mort, el que va agi­tar el fla­mant pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, Pedro González-Tre­vi­jano. L’ofici de recu­sar, que la dreta espa­nyola va estre­nar apar­tant Pérez Tremps –per haver fet un informe sobre l’Esta­tut abans de ser jutge– per alte­rar les majo­ries i decan­tar-les con­tra l’Esta­tut, és ara un bume­rang que amenaça l’era que obre González-Tre­vi­jano, fins al punt d’arris­car-se a no tenir ni quòrum per resol­dre les cau­ses del procés i de l’exili.

El per­fil indis­si­mu­la­da­ment afí al PP dels nous magis­trats Enri­que Arnaldo i Con­cepción Espe­jel els ha con­ver­tit en objecte de recu­sació per part de l’advo­cat de Car­les Puig­de­mont, Gon­zalo Boye. Si Espe­jel és tan pro­pera al PP que va ser apar­tada del cas Gürtel –“avui i sem­pre serà Concha”, María Dolo­res de Cos­pe­dal dixit–, Arnaldo ha com­ba­tut amb la ploma la classe política cata­lana en arti­cles a El Impar­cial: ell ha tit­llat els líders sobi­ra­nis­tes de “tor­que­ma­das de la justícia ofi­cial” (Aca­tar para no cum­plir, 2 de març del 2017), va fer mofa d’Oriol Jun­que­ras equi­pa­rant-lo amb “l’os Yogui” (Pare­ci­dos políticos, 8 d’octu­bre del 2015), el setem­bre del 2017 va fir­mar el mani­fest Parar el golpe i després de l’1-O va cen­su­rar la “Gene­ra­li­dad” per “rebel·lar-se con­tra la supre­ma­cia de la Cons­ti­tució”.

A la falta d’impar­ci­a­li­tat dels nous magis­trats s’hi suma que dos dels que con­ti­nuen al TC van optar per inhi­bir-se l’abril pas­sat, forçats per Puig­de­mont: Anto­nio Narváez va dic­tar a Gra­nada el novem­bre del 2017 la con­ferència titu­lada El pro­blema catalán tot denun­ci­ant “un cop d’estat enco­bert molt més greu” que el cop mili­tar del 23-F del 1981, i Cándido Conde-Pum­pido –fis­cal gene­ral de l’Estat del 2004 al 2011 amb Zapa­tero– va cen­su­rar l’1-O perquè “s’invoca la democràcia per ata­car l’estat de dret”.

En con­versa amb aquest diari, el nou pre­si­dent del TC admet que el pai­satge de magis­trats recu­sa­bles li genera pre­o­cu­pació perquè l’arti­cle 14 de la llei orgànica del TC exi­geix almenys dos terços dels mem­bres que el for­men per resol­dre cada cas. Amb dotze mem­bres, el quòrum està en vuit: si a la baixa actual d’Alfredo Mon­toya per un ictus s’hi sumen dos d’inhi­bits (Narváez i Conde-Pum­pido) i dos de recu­sats (Arnaldo i Espe­jel), només que­da­rien set magis­trats, insu­fi­ci­ent per arri­bar al quòrum legal. “Cada cas es resoldrà de forma imme­di­ata i rigo­rosa, en temps i forma”, avisa Tre­vi­jano, que a diferència del pre­de­ces­sor Juan José González Rivas (2017-2021) vol des­ple­gar un estil obert i accep­tar pre­gun­tes. L’espasa de la recu­sació, però, no és igual per a con­ser­va­dors i pro­gres­sis­tes: a Pérez Tremps un informe li cos­tava el vot el 2007; Fran­cisco Pérez de los Cobos (2013-2017) va poder pre­si­dir el TC amb el car­net del PP.