Mentre la Guàrdia Civil, amb coneixement del jutjat número 7 de Figueres, s’escarrassava per posar nom al cadàver de l’home que va ser trobat mort al mar a Portbou el 29 de desembre del 2020, els Mossos, amb coneixement del jutjat número 4 de Figueres, s’esforçaven per trobar Rachid Benali, veí de Figueres de 29 anys, en parador desconegut des del 13 de desembre i de qui la família havia denunciat la desaparició el 17 de desembre, 12 dies abans que es trobés el cos sense nom. Les investigacions no van coincidir i no es va identificar el cadàver fins a l’agost del 2021. La Guàrdia Civil va fer comprovacions amb un home desaparegut a Perpinyà i un altre que va arribar en vaixell a Barcelona i de qui es va perdre el rastre, però no els constava un desaparegut a Figueres. Els mossos van preguntar a tots els hospitals i ambulatoris (paradoxalment va aparèixer una visita a algú que es deia Rachid Benali el 9 de gener al CAP de Figueres) i als registres d’hotels i allotjament per si hi havia passat el seu desaparegut, però no van fer cap gestió amb el dipòsit de cadàvers on guardaven el cos de Rachid. La identificació no va ser possible fins que la Guàrdia Civil va trobar coincidències de les empremtes dactilars amb els arxius de la Policía Nacional. L’informe sobre la coincidència de les empremtes es va emetre el 23 d’agost del 2021 i, curiosament, el que exposava era que un dit de la mà dreta corresponia a Rachid Benali i un de la mà esquerra, a Hadji Beneli. L’home sense nom en tenia dos. Però es tractava de la mateixa persona. La comparativa del perfil d’ADN que la Guàrdia Civil va agafar al cadàver del mar també va trobar una coincidència al Codis l’agost del 2021. I es corresponia amb les mostres indubitades d’ADN que els mossos havien agafat al germà i al pare del desaparegut Rachid Benali i que van introduir a les bases d’ADN el maig del 2021.

Vuit mesos després, tot i els entrebancs, el cadàver vestit de Zara trobat al mar tenia nom i es va poder comunicar la mort als seus familiars. Però la identificació no va tancar el cas. Al contrari. La família no va poder disposar del cos del difunt perquè al mes d’abril (sense esperar els resultats de les proves d’ADN i de dactiloscòpia) el jutjat havia ordenat enterrar-lo en un nínxol de beneficència, després que la cap dels forenses enviés una carta en què demanava la inhumació adduint motius sanitaris per acumulació de cossos. Això va ser un revés per a la família, que, a través del seu representant legal, ha demanat al jutjat que ordeni l’exhumació del cadàver per poder-lo inhumar seguint el ritus musulmà. Però la família exigeix també una investigació per esclarir la mort de Rachid, ja que sospita que el van matar. L’autòpsia, encara no definitiva, apuntava a mort indeterminada deguda a un edema pulmonar o una aturada cardíaca. Però quedaven pendents unes proves molt específiques per determinar si va morir dins del mar o no. Un conegut de Benali va declarar que el dia 13 de desembre, el darrer dia que la família el va veure, al vespre, Rachid era en un bar de l’estació de Figueres amb tres homes més. El testimoni va explicar que Rachid li havia dit que un dels seus acompanyants era un algerià que tenia molts diners i que el convidava a sopar, i que després tots plegats anirien a França. El testimoni diu que va recomanar a Rachid que no es barregés amb gent que no coneixia bé, però ell no li va fer cas. La família tem que Rachid, que tenia un petit retard mental que el feia vulnerable, va ser engalipat per aquesta gent que el volia dur a França. Ara la família exigeix al jutjat que demani les dades de trucades i localització del telèfon que duia el noi quan va desaparèixer, que va deixar de funcionar després de la desaparició, tal com van fer constar els familiars quan van fer la denúncia. El telèfon estava desconnectat. Ara es tracta de saber, a través de les antenes, quin va ser el darrer punt on es va connectar i quins van ser els darrers números amb què va contactar, per intentar identificar les persones que segons els testimonis eren amb ell el 13 de desembre, amb les quals tenia intenció d’anar a França. Es dona la circumstància que quan va ser trobat el cadàver vestia un jersei interior de colors marrons, i per sobre un altre jersei de color negre i una dessuadora, també negra, de la marca Zara, amb el codi de barres amb el 04, indicatiu que es tractaria de roba comprada a Zara a França. En canvi, quan va sortir de casa, segons la denúncia del seu pare, duia una caçadora de color taronja. El cadàver no duia pantalons, ni calçotets, ni sabates.

La investigació en l’àmbit judicial ha estat tant o més embolicada que en l’àmbit policial. Els jutjats 7 i 4 de Figueres van entrar en una disputa per treure-se-la de sobre. El jutjat 7, que duia la troballa de cos, es va inhibir a favor del jutjat 4, que investigava la desaparició, entenent que primer havia estat la denúncia per desaparició que la troballa del cadàver. Però el jutge del 4 ho va desestimar argumentant que les diligències judicials per la desaparició les havia incoat més tard, el 13 de gener, justament el mateix dia que, en acabar d’incoar el procés, en va decretar el sobreseïment provisional. El jutjat 4 va assumir la investigació de la desaparició després que el jutjat número 6, que estava de guàrdia el dia de la denúncia, la hi transmetés per repartiment.