Arrossegant els peus, i en temps de descompte, però sembla que el govern espanyol acabarà cceptant protegir mínimament les llengües diferents del castellà en la nova llei de l’audiovisual. Fonts d’ERC implicades en la feixuga negociació del text van avançar ahir, amb tota la prudència, que La Moncloa ha acceptat introduir una quota que obligaria totes les plataformes televisives que operen a l’Estat a fomentar la producció també en català, basc i gallec. En concret, s’ha ofert que, del 5% dels beneficis interns obtinguts per aquestes corporacions que l’article 117 de la llei obligarà que reinverteixin en producció audiovisual a l’Estat –s’ha descartat l’opció que aquest percentatge inicial sigui major, com sí que s’ha fixat en altres estats–, un 7% sigui en les “llengües cooficials”. El percentatge s’obté del fet que la llei obligarà que un 70% dels beneficis es destinin cada any a finançar productores independents, i els negociadors estatals han ofert que un 10% d’aquesta xifra hagi de ser en llengua no castellana. “Per primera vegada l’Estat accepta una subquota que obligaria a produir en català”, insisteixen els republicans.

De tota manera, les mateixes fonts indiquen que l’aspiració és que aquest 10% acabi sent més elevat a través d’una negociació que encara no donen per tancada i per a la qual es resisteixen a donar terminis, tot i que el govern espanyol vol que la nova llei estigui aprovada abans de final d’any, ja que ja es va tard en l’aplicació de la directiva europea. Això vol dir, per exemple, que, si com estimen algunes fonts, el benefici anual de les plataformes fos ara d’uns 150 milions a l’Estat, això voldria dir que uns 10,5 s’haurien de destinar a nous productes en català, gallec o basc, que se suposa que després elles mateixes oferirien. Això no aniria en detriment de l’aspiració, que en principi ja es va pactar, que un 6% del catàleg de les plataformes amb seu a l’Estat –no es pot obligar la resta– hagi de ser doblat o subtitulat en llengües cooficials. En concret, la directiva obliga que un 30% del catàleg sigui de producció europea, i la llei estatal fixarà que la meitat d’això sigui de producció espanyola, i d’aquesta part, finalment un 40% sigui en llengües cooficials.

Això sí, ERC encara afegeix dues potes més a la negociació que troba fonamentals. Per una banda, que l’Estat creï i financi un fons per al doblatge i subtitulació en llengua no castellana. Tot i que no han entrat en xifres concretes, la Generalitat hi destina ara uns sis milions l’any, i voldrien que s’hi aproximés. Una darrera condició per als republicans és que la norma incorpori l’obligatorietat de totes les plataformes d’incorporar el material que ja està doblat o subtitulat en català, per a la qual cosa no creuen que trobin objeccions de les corporacions, amb qui de fet el Departament de Cultura ja ha anat negociant en els últims anys, i de manera encara més intensa en els últims mesos. ERC també maldarà perquè el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) mantingui “algun tipus de capacitat d’arbitratge”, ja que d’entrada la llei només ho reserva a l’autoritat estatal, en tot el que fa referència al control de noves plataformes i xarxes socials.