L’interès màxim dels resultats del tercer referèndum per a l’independència de Nova Caledònia, aquest diumenge, és la participació, perquè es dona per segur que tornarà a guanyar el no. La raó és que el moviment independentista canac ha cridat a l’abstenció, atesa la pandèmia de la covid-19, que va arribar amb força a l’arxipèlag austral el setembre passat, amb 279 morts, fins ara, sobre una població total de 270.000 habitants. El govern francès, però, ha decidit de mantenir la consulta acordada inicialment la primavera passada i, sigui quin sigui el resultat, des d’aquest dilluns s’obre un període de 18 mesos de transició en què s’ha de canviar l’estatus actual cap a una major sobirania total o parcial que també s’haurà d’acabar votant.

“Voleu que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?” Aquesta és la pregunta que es fa als 185.004 inscrits en les llistes, 4.205 més que en l’anterior referèndum de l’octubre de l’any passat, en un cos electoral en què gaire bé 36.000 nous residents no poden votar segons els acords amb París, ja que només ho poden fer els nascuts al territori o els residents d’abans del 1994. Això donaria avantatge al sí si hi hagués una alta participació, perquè, fa un any només, es va quedar 9.970 butlletes per sota del no, que va guanyar per un 53,3% respecte del 56,7% del primer referèndum, el novembre del 2018.

Per aquest motiu, el Front d’Alliberament Nacional Canac i Social (FLNKS) va demanar, l’abril passat, de celebrar ja el tercer referèndum previst en l’acord de Nouméa del 1998. I, entre maig i juny, el primer ministre francès, Jean Castex, els va acollir per decidir d’aquesta nova data i la transició posterior. Però, ja en aquell moment, hi va faltar un dels dos components del FLNKS. Només hi ha anar la Unió Caledònia (UN) i no hi era la Unió Nacional per a la Independència (UNI), tot i que, a finals d’agost, un congrés a Nouméa de l’FLNKS va aprovar participar en la campanya. Poques setmanes després, esclatava la pandèmia com no ho havia fet fins llavors a l’arxipèlag i el Senat Tradicional, l’òrgan de consulta de la població autòctona, decretava un any de dol, mentre que les forces independentistes cridaven a no participar en el referèndum i demanaven retardar-lo al setembre de l’any que ve.

“Aquest referèndum serà políticament il·legítim” i el resultat “no podrà pas constituir una base de discussió”, va advertir el president del Congrés, Roch Wamytan, un dels líders canacs. Tot i així, seuran a parlar amb el govern francès l’endemà: “Vindrem a discutir sobre els fonaments de la nostra reivindicació.” De fet, aquests dies, Wamytan era a Nova York i, dijous passat, es va posar en contacte amb les Nacions Unides, en una reunió a l’oficina del Comitè Especial de Descolonització.

Perquè, malgrat que s’imposi el no, París ha anunciat davant d’aquest comitè de l’ONU que no demanaria unilateralment la retirada de Nova Caledònia dels territoris no autònoms. “Nosaltres no serem mai en l’òptica que l’FLNKS ja no existeix –ha assegurat el ministre dels Territoris d’Ultramar, Sébastien Lecornu–. La nostra posició sempre serà la de construir i continuar el camí amb el 45% que desitja la independència.”

I el mateix president francès, Emmanuel Macron, va declarar, en una roda de premsa dijous, que “el paper del president no és situar-se en un camp”. “El nostre paper és que el dia de després sigui possible, hi hagi un resultat o un altre”, hi va afegir. Els mateixos contraris a la independència reconeixen que s’ha d’anar més enllà de l’actual estatus especial que ja atorga més autonomia a l’arxipèlag que a la resta de territoris francesos. “S’han de conjugar República i sobirania”, ha manifestat el diputat centrista caledoni Philippe Gomes.

Una altra cosa és el que opinen els grups més a la dreta de l’espectre polític. Els participants en les primàries de la dreta tradicional, així com la ultradretana Marine Le Pen, denuncien que Macron no s’hagi posicionat clarament a favor del no. I recorden les pretensions hegemòniques de la Xina al Pacífic, molt interessada en les reserves de níquel, una cinquena part del planeta, que serveixen per equipar les bateries dels cotxes elèctrics. Perquè l’economia de Nova Caledònia en depèn si perd les actuals ajudes de l’Estat francès.