S’obren divuit mesos molt incerts a Nova Caledònia, l’arxipèlag aus­tral de l’Estat francès, després que, ahir, el ter­cer referèndum d’inde­pendència se saldés amb un no del 96,49%, però una abs­tenció del 56,10% pel boi­cot dels canacs a causa de la pandèmia. Durant aquest any i mig, està pre­vist, segons un acord amb el govern francès, una tran­sició per ampliar l’actual esta­tus autonòmic del ter­ri­tori i una con­sulta al final, però, ate­ses les cir­cumstàncies, no cul­mi­narà amb la plena sobi­ra­nia com, en prin­cipi, s’havia pre­vist quan va començar tot aquest procés, fa més de trenta anys.

“Els cale­do­ni­ans s’han pro­nun­ciat mas­si­va­ment con­tra l’accés a la plena sobi­ra­nia i a la inde­pendència, en un con­text de força abs­tenció”, va mani­fes­tar el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, en una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal, abans de pro­cla­mar que “Nova Caledònia seguirà sent, doncs, fran­cesa”. Poste­ri­or­ment, sense con­cre­tar en què pot con­sis­tir el nou esta­tus, Macron va avançar que s’obre “un període de tran­sició” que, “alli­be­rat de l’alter­na­tiva binària entre el sí i el no”, els con­duirà “a cons­truir un pro­jecte comú”.

Els inde­pen­den­tis­tes, en boca del pre­si­dent del Congrés de Nova Caledònia i excap de la coa­lició canac FLNKS, Roch Wamy­tan, no reco­nei­xen, però, els resul­tats. “Per nosal­tres, no és pas el ter­cer referèndum, perquè con­si­de­rem que, en ter­mes de legi­ti­mi­tat jurídica i política, només n’hi ha dos, els del 2018 i el 2020 [en què el sí només va gua­nyar pel 56% i el 53%, res­pec­ti­va­ment].” “Ani­rem a dis­cu­tir amb la per­sona que surti de les urnes en les pròximes pre­si­den­ci­als [a l’abril]”, hi va afe­gir Wamy­tan, tot recor­dant que si és Macron hi con­ti­nu­a­ran deba­teny.

En la seva decla­ració, el pre­si­dent francès va enu­me­rar algu­nes de les pro­blemàtiques del ter­ri­tori amb el desig de posar-hi remei amb el nou esta­tus. “Es tracta de la urgent reducció de les desi­gual­tats que afe­blei­xen la uni­tat de l’arxipèlag”, va con­si­de­rar Macron, que va inci­dir espe­ci­al­ment en el “deure de res­pecte a la joven­tut cale­do­ni­ana”. Una al·lusió que bus­cava esgar­ra­par en les matei­xes deci­si­ons dels líders inde­pen­den­tis­tes, que ara també es tro­ben amb la dis­jun­tiva d’una nova estratègia un cop exhau­rit el recor­re­gut ini­ciat entre els anys 1988 i 1998 i els acords que feien pos­si­ble aquests referèndums.

Durant la pre­pa­ració d’aquest ter­cer referèndum, l’FLNKS ha exhi­bit les seves diferències inter­nes tant pel que fa a acu­dir o no a les reu­ni­ons a París, com a la for­mació de l’actual govern inde­pen­den­tista i a la llarga vaga a les mines de níquel del sud. I s’anun­cia un tall gene­ra­ci­o­nal amb les bases canacs més joves, tot i que, en els dos pri­mers referèndums, aques­tes havien votat mas­si­va­ment pel sí. Una altra cosa que ha posat de mani­fest aquest ter­cer referèndum és l’escletxa entre el sud i la costa oest (Nouméa), més urbana i uni­o­nista, i el nord i les illes de l’est, més rural i autòctona. En aquest últim cas, la par­ti­ci­pació no passa del 16%.