La sentència contra la immersió a Canet de Mar va exacerbar les baixes passions de l’unionisme ahir al ple del Parlament, que es va anar enfilant i enfilant fins a culminar el victimisme hiperbòlic sobre una inexistent persecució del castellà a Catalunya atiada per la caverna mediàtica en una comparació entre Canet de Mar i Ermua, és a dir, entre la defensa del model d’ensenyament de la llengua i el terrorisme d’ETA.

No va ser Vox, de qui es podria esperar qualsevol estirabot, qui va regurgitar tal equivalència, sinó Ciutadans, per boca de Carlos Carrizosa, que en altre temps havia estat cap de l’oposició. El diputat va acompanyar la diatriba amb un “salvant les distàncies”, com si aquest afegitó donés carta blanca a qualsevol barbaritat pronunciada just abans. Però no va ser només el partit que va néixer justament contra la immersió qui va desbarrar. També Alejandro Fernández, del PP, una formació que s’ha dedicat a parlar d’apartheid lingüístic a Catalunya i a equiparar la situació a l’Alemanya nazi, va atribuir a l’independentisme un “relativisme moral” que li permet fer-se fotos “somrient amb un assassí condemnat com Carles Sastre”, lligant, en una sola frase, Terra Lliure i Canet: “Aquell mateix relativisme moral, no tan salvatge, afortunadament, ha sortit a passejar aquests dies per Canet de Mar.”

El president, Pere Aragonès, és clar, va replicar indignat: “Deixin en pau l’escola catalana. Sap perfectament, i ho sap, que vostè està mentint, que la seva intervenció ha estat una llista continuada de mentides per justificar el seu posicionament polític absolutament injustificable.” El president va acusar el PP d’intentar aconseguir quatre vots a la resta de l’Estat a costa de trencar la cohesió social a Catalunya. Aragonès també va lamentar que Carrizosa comparés Canet amb Ermua, “un poble que va patir la violència, el terrorisme, l’assassinat de Miguel Ángel Blanco”. “No hauria d’estar permès –va continuar–. És un insult a totes les víctimes. Crec que vostè avui s’ha equivocat, senyor Carrizosa, s’ha equivocat. Jo a vostè el conec i estic convençut que quan hi pensi es penedirà del que ha fet.”

I el PSC? Davant d’aquesta vinculació de la defensa d’una immersió –que els socialistes van ajudar a construir– amb la violència, el líder del partit, Salvador Illa, es va limitar a enfundar-se en un paper equidistant, d’àrbitre, renyant tant els qui crispaven barrejant Canet amb terrorisme com els qui s’oposen que un tribunal decideixi els percentatges d’ensenyament de les llengües a l’escola. “Deixin tots en pau l’escola catalana; uns i altres”, va parafrasejar. “El llenguatge i l’actitud compten. Desitjaria, crec que és convenient un punt més de fredor en aquest debat, que afecta la convivència a Catalunya. I, de moment, no dic més”, es va contenir.

El blindatge de la llengua s’abordarà avui en una cimera amb agents culturals i educatius. Segons va insinuar Aragonès, la defensa del català s’encamina cap a modificacions legislatives. Serà el moment perquè Illa no es talli, ho acabi de dir tot, i una oportunitat per salvar les equidistàncies.