La magistrada del Tribunal Constitucional Concepción Espejel és tan amiga de Dolores de Cospedal que aquesta s’hi dirigeix amb el familiar Concha. Espejel va ser l’única jutgessa del cas Trapero que va voler condemnar la cúpula policial i política dels Mossos. El magistrat del Tribunal Constitucional Enrique Arnaldo, ultraconservador, conferenciant de la fundació FAES, s’ha manifestat públicament contra “la manifesta, negligent i contumaç actuació de la comunitat autònoma de Catalunya d’incompliment de les seves obligacions constitucionals”.

Aquests dos magistrats, obertament contraris al procés polític de Catalunya que va culminar amb el referèndum de l’1 d’octubre, van rebre ahir el suport unànime del ple del Tribunal Constitucional, que va rebutjar d’una tacada les 33 peticions de recusació que en contra seva havien presentat diverses persones encausades per la seva relació amb el procés, com ara el vicepresident Oriol Junqueras.

L’última recusació és la que van presentar el president Carles Puigdemont i els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Argumentaven que la contaminació política d’Espejel i Arnaldo els obligava a abstenir-se de resoldre tot afer relacionat amb el procés polític.

La reunió d’ahir va ser la primera del ple després de la renovació dels seus membres, Arnaldo i Espejel són uns dels nous, i la primera reunió del TC també sota la presidència de Pedro González Trevijano. Sobre aquest últim, també s’havia demanat que s’abstingués de pronunciar-se sobre l’afer de les recusacions.

L’acord adoptat ahir encara no ha pres forma en una resolució, però a través d’una nota de premsa el TC va fer saber que donar la raó als que demanen la recusació seria trencar el quòrum de vuit magistrats que necessita l’alt tribunal i ressalta que per dictar resolucions no pot excloure’s cap magistrat del ple. L’acord al qual es va arribar ahir defensa la legitimitat dels magistrats pel fet d’haver estat elegits per tres poders de l’Estat, un fet que segons els magistrats “projecta” una pluralitat de criteris i “és l’expressió de la idea de pluralitat política”.

El ple rebutja de ple els motius del recurs assegurant que estan “orfes de sustentar-se en fets concrets” i rebutja que el fet d’exterioritzar un criteri jurídic més enllà de les resolucions judicials o l’emissió d’un vot particular en una sentència –com va ser el cas d’Espejel en el judici a Trapero– sigui motiu de recusació. En aquest sentit defensa que els magistrats hagin pogut referir-se a temes concrets en articles d’opinió o en publicacions acadèmiques. I es completa aquest punt de vista afirmant que “no només el Tribunal Constitucional sinó també la resta de tribunals jurisdiccionals han de ser integrats per jutges que no tinguin la ment buida sobre els afers jurídics que se sotmeten a la seva consideració”.

En el ple d’ahir del TC també es va deliberar sobre altres afers relacionats amb Catalunya, com ara el recurs presentat pel partit de Ciutadans contra un acord del 2019 de la mesa del Parlament favorable a debatre diverses propostes sobre l’autodeterminació. També tenia previst abordar actuacions i providències sobre recursos dels líders independentistes.

En el terreny de les competències autonòmiques, el Tribunal Constitucional havia de decidir sobre el recurs del PP contra el decret llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, pensat per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes.