En poques ocasions darrerament la llengua i el model d’immersió lingüística a Catalunya han ocupat tantes hores del debat polític al Parlament com va passar ahir. Va començar en la sessió de control als consellers del govern i després va anar pujant de to amb les preguntes adreçades al president, Pere Aragonès, i la resta del matí va continuar amb interpel·lacions i mocions en què Cs, el PP i Vox van fer ús de tota l’artilleria per assetjar el model d’immersió, l’independentisme, el govern i específicament la conselleria d’Educació, liderada per Josep Gonzàlez-Cambray. Ho van fer aprofitant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de les classes en castellà i l’enrenou de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar arran de la denúncia de la família que va demanar més hores lectives en castellà, el suposat assetjament que han rebut i l’aparició de pintades feixistes a la façana.

En aquest tot s’hi val contra el model d’immersió i de l’escola catalana, l’argumentari va encendre Aragonès i González- Cambray en sentir comparacions provinents de la bancada unionista que acusaven l’executiu de practicar un “apartheid” lingüístic i un assetjament a un menor de cinc anys de Canet, en paraules de la diputada del PP Lorena Roldán; de “falta d’humanitat” i de “relativisme moral en nom de la sacrosanta immersió”, que els permet “assenyalar i estigmatitzar” un infant i una família, segons el també popular Alejandro Fernández. Un relativisme moral que per a Fernández els permet justificar qualsevol cosa per a un objectiu polític superior, “en el seu cas la independència de Catalunya”, i va recordar que els “separatistes” van “posar somrient amb un assassí condemnat com Carles Sastre”, acusat de matar el 1977 l’industrial Josep María Bultó. Aragonès li va replicar que la seva intervenció era “una llista continuada de mentides” per justificar una posició política i el va instar a deixar de fer “mala política i la pitjor amb l’escola catalana”, per esclatar amb un “Ja n’hi ha prou d’intentar aconseguir vots a Espanya trencant la cohesió a Catalunya.”

Però el debat encara va pujar més de to amb la intervenció de Cs, i concretament de Carlos Carrizosa, en comparar l’ “assetjament” del nen de Canet amb una “espècie d’Ermua”. Malgrat el seu “salvant les distàncies” posterior, Aragonès li va retreure la comparació d’una ofensiva mediàtica “a la qual vostès han contribuït” amb un “poble que va suportar la violència”. “És un insult a totes les víctimes i crec que vostè s’ha equivocat”, “hi va afegir, convençut que “es penedirà d’aquesta intervenció”.

Lluny de penedir-se’n, en una següent intervenció el diputat Nacho Martín Blanco, va justificar el paral·lelisme perquè Ermua va ser un moment en què “davant els atropellament sistemàtics de l’entorn abertzale” la societat basca “callava per por” i “és exactament el que passa quan a Canet passa el que passa”. En aquest cas va ser Gonzàlez-Cambray qui el va replicar retraient-li: “Són un partit que té l’únic objectiu d’eliminar el model lingüístic del sistema educatiu”, recordant-los l’episodi d’Albert Rivera a Sant Andreu de la Barca de fa quatre anys quan va posar fotografies a la xarxa i els noms dels professors per un suposat adoctrinament sobre el qual “la seva justícia els ha dit que no tenien raó” i ara el seu partit diu que va ser un malentès.

La intervenció d’Ignacio Garriga (Vox) amb l’argument, de nou, de l’assetjament al menor i amb retrets per “ocultar i callar davant la salvatge violació grupal d’una nena de 16 anys a Igualada” va tenir una resposta menys irada del president, acusant-los de voler utilitzar l’enfrontament per “aconseguir allò contrari del que diuen: per trencar la convivència”.

En tot aquest debat van ser recurrents les demandes d’un sector i l’altre al PSC perquè s’alineés amb les seves posicions. El president del grup parlamentari, Salvador Illa, va optar per un perfil equidistant després de desmarcar-se de la manifestació de dissabte amb un: “No esperin el meu grup en la pugna partidista i política per la llengua a l’escola.” A més va reclamar “un punt més de fredor en aquest debat, que afecta la convivència a Catalunya”. En intervencions a mocions posteriors, Esther Niubó va apel·lar al diàleg i al consens després de retreure als governs anteriors l’intent “d’anar arraconant el castellà” i de no voler parlar de revisar el model lingüístic amb els reiterats l’“escola no es toca”. També va acusar el PP d’intents d’“españolizar a los niños catalanes”.

Malgrat l’agre debat, cap de les mocions de Cs i el PP sobre el compliment de la sentència del TSJC, la segona amb el suport del PSC, van prosperar.