El joc de les plataformes
L’accelerada transformació de la indústria audiovisual ha canviat completament els hàbits del seu consum, i de la guerra entre les principals plataformes de ‘streaming’ per posicionar-se s’ha passat a la batalla per a la retenció dels espectadors
En aquest ‘Joc de trons o del calamar’, qui arribarà a dominar el tron o passarà a la final?
En tan sols tres anys, la indústria audiovisual ha canviat completament. Vivim en l’era de la televisió hiperpersonalitzada, que està disponible arreu i a tota hora –al mòbil, a la tauleta o a la Smart TV–, de la fragmentació d’audiències, del boom de les sèries i del consum compulsiu de continguts que s’obliden tan ràpid com es consumeixen. La televisió ha canviat, molt. I s’ha adaptat a les nostres necessitats. O és al revés? Potser som nosaltres qui ens hi hem acomodat? El cas és que la nova televisió via plataformes de reproducció en línia –el que coneixem per streaming– ha transformat la manera de relacionar-nos i de consumir continguts.
Netflix, HBO Max, Prime Video, Disney+, Movistar TV, Filmin... Més enllà de la televisió convencional, l’oferta que hi ha és ingent. Després de posar-nos el caramel a la boca, ara trobem que hi ha massa serveis de contingut sota demanda i massa sèries per veure, fins al punt que els espectadors s’estan estressant havent d’analitzar detingudament tot el ventall d’opcions disponibles abans de decantar-se per una o una altra.
Disposar avui dia de tots els catàlegs és pràcticament impossible. En primer lloc, pel cost que suposa, que és inassumible per a la majoria de teleespectadors, però també perquè no hi ha temps material per estar al dia de la bateria d’estrenes que els algoritmes converteixen en tendència ni, per descomptat, per revisar sèries o pel·lícules pendents. Les nostres llistes de favorits estan desbordades.
Tot això, sens dubte, ha acabat accelerat per l’impacte que ha tingut la covid-19 a les nostres vides. Uns efectes immediats que ja es van poder percebre amb els confinaments, amb l’streaming com a gran beneficiat de la conjuntura. Amb la suspensió de la majoria d’activitats d’oci –teatre, concerts, cinema– i les dificultats per recuperar l’hàbit del consum presencial, la comoditat d’estar a casa ben servit ha fet que les plataformes hagin estat les grans beneficiades, augmentant considerablement el nombre de subscriptors.
Una de les persones que més coneix aquest fenomen i l’ha estudiat és Elena Neira, llicenciada en dret i comunicació audiovisual, especialitzada en nous models de distribució audiovisual, professora dels estudis de comunicació a la UOC, que ja va ser entrevistada en aquest diari l’any passat amb motiu de la publicació de Streaming Wars. La nueva televisión (Libros Cúpula), on analitzava profundament i de manera divulgativa tot aquesta revolució audiovisual. D’això no fa ni un any i mig, i tot i així el panorama des d’aquella guerra de les plataformes ha variat. L’experta considera que la pandèmia ha accelerat més la maduresa d’un mercat que ja ho estava més del que estava previst, tenint en compte que els mercats del sud d’Europa sempre han anat a la cua en la incorporació de noves tecnologies així com en el pagament de continguts, i en els primers llocs quant a la pirateria. “La pandèmia el que ha comportat sobretot és la integració quasi total i completa de la població del consum tradicional de mitjans, el que els experts en diuen les majories tardanes, la gent que tarda més a incorporar les tecnologies a l’ús habitual. D’altra banda, s’ha accelerat un pas que era inevitable i és el derivat de la maduració del mercat i de la saturació de les plataformes”, declara Neira. És la següent etapa de les streaming wars: “la batalla per la retenció”.
Consumidors “infidels”
Com explica, ara el gran problema és que molta gent té plataformes –més d’una– i cada vegada les plataformes aposten per material exclusiu i, per tant, “és més car accedir a tant contingut dispersat”. Elena Neira detecta un una “evolució dels hàbits que hem interioritzat” que ens portarà als consumidors a ser uns “éssers infidels”, donant-nos d’alta i de baixa en funció del que ens convingui. Per tant, aquest és el repte que tenen ara per endavant les plataformes, “aconseguir que quan tenen el client aquest no vulgui marxar, amb les exigències que això imposa: tenir molt contingut original, millorar la competitivitat dels preus, ser una marca diferencial i que la gent la vulgui tenir contractada”.
“Molts espectadors es troben que cada setmana hi ha un munt d’estrenes a les plataformes, tant de sèries com de pel·lícules. El contingut d’estrena de cada cap de setmana era al cinema, ara és a la teva televisió, i això suposa un gran dilema que es troba el consumidor de continguts audiovisuals. Vèncer la peresa i l’apatia d’aixecar-te del sofà i anar presencialment al cinema succeirà sobretot quan hi hagi estrenes de grans fenòmens en pantalla gran”, subratlla. Heus aquí els grans dilemes dels nostres temps: sofà o butaca?, pantalla gran o encara més gran?, acompanyat d’una persona o de més gent?
Adeu ‘majors’... i benvingudes
El panorama dels mitjans audiovisuals fins ara era més senzill: els estudis produïen programes de televisió i pel·lícules i les venien a les distribuïdores de televisió de pagament i als exhibidors, que les projectaven als espectadors. Netflix va canviar les normes, comprant material als estudis, però també creant el seu propi contingut i venent-ho directament als consumidors. Ara, vist que el pastís es reparteix, les empreses de mitjans de comunicació tradicionals intenten competir adquirint-se mútuament. Venen canvis a la vista i un dels més lluents serà el d’Amazon, que, amb la compra de la fins ara totpoderosa MGM, augmentarà considerablement el seu catàleg.
