La derrota de José Montilla el 2010 i l’inici del procés sobiranista marquen la davallada del poder municipal socialista. Encara que en les darreres eleccions locals els socialistes catalans van recuperar al voltant de 200.000 vots i es van situar en una base semblant al d’aquell 2011 ja en descens, la pèrdua d’alcaldies no s’ha contrarestat. El PSC havia guanyat 276 alcaldies l’any 2007, amb un coixí de vots superior als 920.000. El 2011 ja van perdre 200.000 vots i conservaven 197 alcaldies i, enmig de l’onada independentista, van caure fins a les 123 alcaldies i van perdre 200.000 vots més el 2015.

Tot i la recuperació de part dels votants en les eleccions municipals de fa dos anys, fins a situar-se per sobre dels 760.000, el partit va mantenir 89 alcaldies de sortida –avui en són 92 per mocions de censura, dimissions, etc.–. Ha perdut a mans d’ERC Tarragona, on havia aconseguit trencar l’hegemonia històrica de CiU, i Lleida, un símbol del poder municipal socialista ininterromput durant dècades. Però també altres grans ciutats com ara Terrassa, en mans de Jordi Ballart, un alcalde socialista que trenca amb el partit per la connivència amb la suspensió de l’autogovern que va aplicar Rajoy després del referèndum de l’1-O. El partit també ha perdut des del 2015 a la Costa Brava, el Penedès, el Berguedà, l’Ebre i el Segrià poblacions com ara Palafrugell, Blanes, Palafolls, Gelida, Mediona, Òdena, Bagà, Borredà, Aldover, Camarles, Santa Oliva, Banyeres, Alfarràs i Torres de Segre.

Per contra, la nova candidata de Sabadell, Marta Farrés, va aconseguir recuperar l’alcaldia d’aquesta ciutat després que el PSC de Manuel Bustos la perdés pels afers de corrupció de l’exalcalde. El poder local socialista ha resistit els embats a la majoria de grans ciutats metropolitanes com ara l’Hospitalet, Santa Coloma, Cornellà, Sant Adrià, Esplugues, Sant Boi, Sant Joan Despí, Malgrat i Mataró, i ha recuperat alcaldies com ara Pineda, Molins, Sant Vicenç dels Horts, Cerdanyola i Badalona.