Xile ha virat cap a l’esquerra. Gabriel Boric, un polític de 35 anys sorgit en les protestes estudiantils del 2011 i el 2019, va superar en segona volta per més d’onze punts José Antonio Kast, el candidat de l’extrema dreta, que mai va renegar del tot del llegat del dictador Augusto Pinochet. La de diumenge va ser una nit carregada de fites: Boric, de pare croat i mare d’origen català, serà el president més jove de la història de Xile i també el més votat, amb 4,6 milions de vots. La seva presidència, en aliança amb el Partit Comunista, suposa, a més, l’arribada a La Moneda, la seu del govern, d’una generació de polítics que eren nens quan Pinochet va entregar el poder el 1990 als civils.

La nit electoral va ser d’alegria a la capital, Santiago. Desenes de milers de persones van sortir als carrers com no ho feien des del 1988, quan en un referèndum es va votar per treure el poder al dictador. “Faré un govern amb els peus al carrer. Les decisions no es prendran entre quatre parets”, va dir Boric a la multitud. L’agenda de Boric coincideix amb la de les revoltes d’octubre del 2019, quan els xilens van exigir a l’Estat reformes per protegir la salut i l’educació i el final d’un model basat en les prestacions mínimes, famílies endeutades i una gran desigualtat. Aquelles protestes van marcar també un trencament generacional entre els més grans, que diumenge van votar per les promeses d’ordre de Kast, i aquells que volen la seva part del “miracle xilè”.

Xile és el país amb millors indicadors econòmics de l’Amèrica del Sud, però no té un sistema amb l’educació i la sanitat gratuïtes i és habitual que els joves s’hagin d’endeutar de per vida per pagar els estudis universitaris.

Aquests comicis han marcat un punt de trencament a Xile, perquè ha nascut una nova esquerra de joves que descreuen el que han fet els governs de centreesquerra i centredreta que van liderar la transició democràtica des del 1990. Boric va quedar segon en la primera volta, darrere de Kast. Però ràpidament va moderar el discurs i es va apropar als pares fundadors de la transició, com els expresidents Ricardo Lagos i Michelle Bachelet. El candidat es va comprometre, a més, a mantenir a ratlla la despesa fiscal, ja que va percebre que als mercats els feia por que les seves promeses d’augmentar la despesa social causessin un daltabaix en els comptes de l’Estat. No va cedir, això sí, en l’agenda social: Boric és un defensor de la igualtat de gènere, l’avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Té també molt present el discurs dels drets humans. Ja va prometre, fins i tot, que hi haurà indults per als joves que encara continuen empresonats després de les protestes socials als carrers del 2019.