Tot amant del cinema ha viscut el filibusterisme gràcies a Frank Capra i a Mr Smith va a Washington, on James Stewart encarna el càndid i honest electe Jefferson Smith, que va al Senat i denuncia la corrupció tot llegint un maratonià discurs per no cedir el torn de paraula. Madrid no és Washington ni té James Stewart, però sí que hi té el PP i veterans del parlamentarisme de trinxera i brega com ara el senador Rafa Hernando. En un moment en què el líder del PP, Pablo Casado, lidera una croada contra el català vehicular a l’escola, amb falsedats com la del nen que té vetat el lavabo si parla en castellà, el PP al Senat es va unir a ERC i Junts i va fer ahir la bretolada de votar a favor d’una esmena de Compromís –la número 3.702 amb 1,6 milions a la promoció de les llengües cooficials protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals (català, basc i gallec entre elles)–, i no per la convicció i l’amor a la pluralitat, sinó per provocar la malifeta que els comptes descarrilin i ara, pel fet de ser alterats, hagin de tornar al Congrés el 28 de desembre per poder ser aprovats definitivament en un ple que el govern de Pedro Sánchez es volia estalviar. “Si això serveix perquè el PP reconsideri la seva política de promoció de les llengües cooficials, benvingut sigui!”, ironitzava al Senat el president espanyol tot encaixant el revés sobtat amb esportivitat pública però amb el disgust íntim.

L’agenda de La Moncloa havia estat planificada per lluir la victòria definitiva del pressupost al Senat, i Sánchez acudia a la sessió de control amb la previsió de sentir el marcador triomfant i una ovació no improvisada que acredités la solidesa del govern fins al 2023. El filibusterisme del PP, però, va esguerrar l’escena propagandística i l’esmena de Compromís va tenir 139 sís i 117 nos. Que el preu del trofeu fos votar sí (amb l’independentisme) a regar de diners el català era el menys important per al portaveu del PP al Senat, Javier Maroto. “El PP al Senat ha votat sí a totes les esmenes que contenen o compleixen el programa del PP. I també hem votat a favor de la Carta Europea en defensa de les llengües regionals i minoritàries que està aprovada pel govern d’Espanya i pel PP des del 1992”, va relatar. “ERC ha votat diferent. No sabem si ha traït l’acord o ha estat un error. En qualsevol cas, el PP s’alegra enormement d’aquesta ensopegada de Sánchez al Senat que retorna els pressupostos i que fa que tot Espanya s’assabenti que són dolents i que el govern és dèbil. És el primer cop en la història democràtica que un govern veu com se li retornen els pressupostos sense el seu vistiplau, i això demostra la seva debilitat”, etzibava Maroto.

La gamberrada al Senat obliga a organitzar de zero un ple al Congrés el 28 de desembre, en plena sisena onada i amb molts diputats exigint el vot telemàtic per no anar-hi. Fonts d’ERC adduïen “respectar l’acord”, defensaven el sí a a tot el que impulsi el català i apuntaven al PSOE: “El pressupost és seu i la responsabilitat dels números de l’aprovació és d’ells.” Per Carles Mulet (Compromís), autor de l’esmena, va ser una “sorpresa majúscula”. “Sabíem que el PP votaria esmenes nostres com fa sempre, però una d’aquestes...”