A finals d’any sol ser el moment de fer balanç i també d’analitzar quines perspectives tenim de cara al futur. El que ha passat fins ara és prou conegut, tot afectat per la persistent pandèmia de la covid-19 que no hi ha manera de treure’ns de sobre. La sortida de la crisi, les desigualtats econòmiques, conflictes a l’entorn de les migracions, la sostenibilitat del planeta... són altres temes que, en l’àmbit internacional, s’han anat capejant durant l’any que tanquem. I per l’any que ve, quines són les perspectives? Doncs hi veig alguns indicis positius que poden significar un impuls per a la Unió Europea. D’una banda, la presidència semestral rotatòria del Consell de la Unió passa a mans de França el proper gener, fet que s’hauria d’aprofitar per donar un impuls a la integració europea. França, a més, viurà eleccions presidencials, de manera que és una bona oportunitat perquè el president Macron –i possiblement futur candidat– impulsi la unió política, com ja ha dit a partir de desenvolupar una estratègia en defensa. Un altre punt a favor de la UE és que la presidència del G-7 passa el gener a mans d’Alemanya, ara sota el mandat del canceller Scholz, que haurà de gestionar l’etapa post Merkel, amb importants reptes interns i també externs, coincidents amb els de la UE, com la gestió dels conflictes a l’est, amb Rússia o Bielorússia. Tot plegat, un bon moment per trobar aquesta sinergia de combinar nou govern a Alemanya amb la presidència del G-7, que pot portar que els estats del G-7 entenguin la posició defensada per Sholz, que hauria de coincidir amb la proposada per Macron i també per la UE. I d’altra banda, se seguirà gestionant fins a l’abril la Conferència sobre el Futur d’Europa (CoFoE), operativa des del maig passat i que ha de servir perquè la societat civil faci arribar a les institucions de la UE la seva idea d’Europa, com millorar-ne la qualitat democràtica i l’eficiència. Esperem que aquesta conferència sigui una oportunitat perquè la UE en general, i el seu funcionament operatiu, s’assemblin al que n’esperen la majoria de la seva ciutadania. I un altre punt a favor de donar un impuls a la integració europea, el veig en la gestió de la sortida de la crisi de la covid-19, tant en l’aspecte de l’aplicació de les partides dels fons Next Generation EU, com en la gestió comuna de les vacunes. Ambdós aspectes han donat un impuls important a la cohesió europea i seguiran sent un element central en la gestió comuna. A més de tot això, la UE haurà d’afrontar reptes que són globals, com la sostenibilitat del planeta, la gestió de l’energia, l’evolució de la demografia, les migracions i les persones refugiades, l’economia, les desigualtats, el respecte als drets humans i a les minories. Tots aquests reptes seran més fàcils d’encarar tenint França en la presidència del Consell de la UE, Alemanya en la presidència del G-7 i amb la CoFoE en marxa. Al juny en tornarem parlar i veurem si s’han complert les expectatives.