Ernest Maragall i la resta dels regidors del grup majoritari de l’Ajuntament van complir ahir al matí la part del pacte a dues bandes que ha permès acabar l’any aprovant els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de la ciutat de Barcelona. Quasi amb una agulla al nas, el cap de l’oposició municipal al cap i casal va dir que la notícia del dia era que “Catalunya i Barcelona tindran pressupostos” i va justificar per aquesta causa major l’abstenció del seu grup. De fet, el gest d’Esquerra era innecessari, perquè el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni ja s’havia assegurat l’aprovació amb el vot positiu del grup de Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita.

La resta de grups van votar en contra del pressupost, amb una posició de Junts per Catalunya molt dura en què Elsa Artadi va acusar l’equip de govern d’actuar mogut per “les obsessions dogmàtiques dels comuns”.

Els números de la capital catalana s’enfilen fins als 3.400 milions d’euros, que suposa una xifra rècord, i la partida més important és la de 370 milions que es destinaran a serveis socials, seguida dels 362 milions a serveis urbans, com ara neteja i d’altres, i 352 milions per a seguretat. Els regidors Jaume Collboni i Jordi Martí van defensar el pressupost subratllant que encara està marcat per l’impacte de la pandèmia de la covid-19 a la ciutat.

Després de l’acte d’obediència de partit, Ernest Maragall va alçar la bandera que l’identifica com l’alternativa de govern i va deixar clar que la seva abstenció no li impedia dir que “el govern és un destorb per a la ciutat” i que amb la seva gestió Colau s’ha rendit “al mercat i a l’Estat”.