Aquesta nit, el rei Felip VI farà el seu vuitè discurs de la Nit de Nadal, segurament amb missatges d’ànim retòric per la pandèmia, però segur que tothom tindrà parada més l’orella a si fa algun esment al seu pare, Joan Carles I, cosa que de moment no s’espera. L’emèrit s’ha deixat veure en públic aquesta setmana per primer cop, després de deixar clar que vol tornar com més aviat millor dels Emirats Àrabs, on va fugir l’agost del 2020.

Tot plegat nodreix les sospites que la fiscalia del Tribunal Suprem preveu tancar, en les pròximes setmanes, la investigació sobre l’origen de fons irregulars del monarca, sense obrir-li causa penal. De bon començament, la fiscalia sap que el monarca difícilment compareixerà mai davant d’un tribunal. A menys, és clar, que es reformés la Constitució i es modifiqués el seu títol segon, que blinda el rei i impedeix que sigui jutjat per cap tipus de delicte, mentre és cap de l’Estat.

El rei emèrit té obertes tres investigacions a l’Estat espanyol i, fins fa poc, una a Suïssa. Aquesta última també la investiga la fiscalia del Suprem pel suposat cobrament de comissions de les obres de l’alta velocitat a la Meca (100 milions de dòlars). El fiscal suís l’ha tancada perquè no ha trobat “prou proves” per vincular la “donació” saudita, que, no obstant això, sí que ha demostrat que es va fer, amb l’obra. La decisió suïssa aplana el camí al tancament de causes de la fiscalia del Suprem, que també l’investiga per donacions no declarades i per evasió d’impostos en paradisos fiscals. Si ho fa, tan sols quedarà activa una causa judicial contra l’emèrit: els tribunals britànics valoren si tenen competència per jutjar -lo per la denúncia d’amenaces de l’ examant Corinna Larsen.

A les hemeroteques, però, es pot consultar el discurs íntegre que, ara fa una dècada, va pronunciar aquesta mateixa Nit de Nadal l’aleshores rei Joan Carles I. El 2011, l’economia queia a bocins, colpejada per les onades d’una crisi immobiliària i financera gegant. El tsunami posava el dit a la nafra en problemes estructurals de l’economia i el mercat laboral espanyols. El monarca s’hi va referir, tot demanant “sacrificis” als ciutadans per sortir de la crisi. Mentrestant, Joan Carles I podria haver estat creant societats en paradisos fiscals per evadir els diners saudites. Ara bé, el principal titular del discurs l’endemà no era per l’economia, sinó per un altre terratrèmol que abastava la mateixa família reial: el mes abans la policia havia escorcollat les oficines de l’ Institut Nóos, fundació a través de la qual el marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarín, gestionava una trama de tràfic d’influències i evasió fiscal amb la qual es va embutxacar fons públics per projectes ficticis.

Escàndol majúscul, i primera taca de la corrupció sobre la corona. Joan Carles va mostrar-se aleshores “preocupat enormement per la desconfiança que sembla que s’estén en alguns sectors de l’opinió pública respecte a la credibilitat i el prestigi de les nostres institucions. Necessitem rigor, seriositat i exemplaritat en tots els sentits, sobretot les persones amb responsabilitats públiques”. I hi va afegir: “Afortunadament, vivim en un estat de dret i qualsevol acció censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom.”