La indústria de la joguina no arribarà a una plena recuperació fins l’any 2023, després que el seu marge de benefici sobre vendes s’hagi reduït un 53,9% del 2008 ençà, segons assenyalen experts d’EAE Busines School.

Com afirma Eduardo Irastorza, professor d’EAE Business School, el sector de les joguines es troba davant d’una “tempesta perfecta.” Per començar, “les rendes disponibles seran menors enguany, amb una economia que estarà dos punts per sota del que havia previst inicialment el govern central.” Això es combina amb el fet que “la inflació s’ha disparat, més de tres punts per damunt de l’increment esperat dels salaris.” Així doncs, amb menys diners per pagar la hipoteca o el rebut de la llum més car de la història, resta menys per a altres partides.

També hi ha una raó demogràfica: “amb una natalitat de les més baixes d’occident, ens trobem amb què cada vegada hi ha menys nens entre nosaltres per regalar-los joguines.” Tot i que algunes joguines són més cares, i amb més valor afegit els fabricants aconsegueixen fer créixer el seu marge de beneficis, el cert és que el volum de vendes està lluny d’equilibrar la balança només amb el mercat domèstic.

I si hem de parlar d’exportació, que suposa el 60% de les vendes d’unes empreses molt valorades tant a la UE com als EUA, i que darrerament ha obert nous mercats a Europa de l’Est, cal fer avinent que l’elevat cost del transport actual afecta, i molt, les exportacions. La percepció d’un possible desproveïment i l’augment potencial de preus a causa de l’increment dels costos de transport ha dut molts consumidors a avançar les seves compres, tot fent del mes de novembre passat el de més creixement de les vendes respecte d’altres anys.

El mercat de la joguina domèstic està molt madur i és molt competitiu, i per a molt la solució ha estat la fusió. En aquests moments, de les 220 empreses del sector, que donen feina de forma directa a 4.500 persones i de forma indirecta a més de 20.000 fonamentalment al País Valencià i Catalunya, “no és fàcil predir quantes abans sobreviuran a la crisi generalitzada que ha portat la pandèmia”, segons diu Irastorza.

També és un sector que com més va més pateix la competència dels videojocs: “no només les noves generacions els prefereixen i perpetuen en el temps, sinó que la pandèmia ha fet que superessin els jocs de taula i educatius.”