El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha presentat aquest dilluns un informe on rebutja els arguments de la recusació que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí van presentar contra ell per manca d’aparença d’imparcialitat després que aquest rebés una distinció de la fundació espanyolista Villacisneros per “defensar la unitat d’Espanya”. Llarena argumenta que rebre aquesta distinció no afecta la seva aparença d’imparcialitat i nega que estigui fent una “persecució personal” als exiliats. La seva actuació, afirma, és únicament processal.

Segons el jutge, la seva tasca és impol·luta i no se’n pot desprendre “cap animositat” respecte a l’expresident Puigdemont i els exconsellers Comín, Puig i Posantí. “La persecució que addueixen fa referència a una obligada actuació processal”, diu Llarena, que creu que no se’l pot acusar de manca de la “imparcialitat exigida”.

“És el legislador qui imposa que l’instructor acordarà la recerca dels processats en rebel·lia fins que siguin trobats i quedin a disposició del procés perquè es pugui culminar la fase d’investigació”, sosté.

En aquest marc recorda el cas de Meritxell Serret, que va comparèixer voluntàriament al Suprem. Destaca que va acordar el seu alliberament immediat.

Segons el magistrat, el lliurament de la distinció de la fundació Villacisneros tampoc afecta de cap manera a la seva imatge d’imparcialitat. Ho argumenta recordant que el 2011 va rebre la medalla de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan Xavier Trias era alcalde, Puigdemont alcalde de Girona pel mateix partit i Joaquim forn tinent d’alcalde de Barcelona.

Llarena afirma que si en aquell reconeixement no va comprometre la seva aparença d’imparcialitat, tampoc ho fa la medalla de la fundació Villacisneros. Al seu escrit també recull la doctrina del Suprem sobre la imparcialitat, que estableix que per excloure un jutge no n’hi ha prou amb “sospites”, sinó que calen actituds del mateix magistrat que corroborin que ha pres partit.

Segons Llarena, Puigdemont i els exconsellers basen la recusació en el fet que acceptés la distinció de la Fundació Villacisneros, però “no fan cap anàlisi” sobre el seu comportament personal ni del discurs que va fer per agrair el premi. El fet d’acceptar la distinció, insisteix, no permet pressuposar que combrega amb la ideologia dels qui li lliuren.

El jutge també nega que –com sostenen les defenses– hagi desplegat una “persecució personal, injustificada i arbitrària” de Puigdemont i els exiliats, i recorda que ha adoptat algunes decisions “favorables a les defenses”, com “la decisió de posar en llibertat els membres de la Mesa del Parlament després de prendre’ls declaració com a instructor”, o alliberar membres del Govern la Generalitat.

També argumenta la seva aparença de neutralitat recordant que no va apreciar indicis de criminalitat contra Artur Mas, Marta Pascal o Neus LLoveras, o que no va atribuir delicte de rebel·lió contra diversos dels investigats. Així mateix recorda que les decisions que sí que han estat adverses per a les defenses han estat validades per la Sala d’Apel·lacions del Suprem.