La singladura del mandat de Pedro Sánchez acaba de creuar l’equador, però el preu del bitllet de la legislatura que li va fixar ERC no és una prioritat. En una entrevista a la SER –sense dur mascareta tot i fer-se en un espai interior com és el Palau de La Moncloa, quan ara també és obligatòria en exteriors des del 24 de desembre–, el president espanyol va alertar ahir que la taula de diàleg amb la Generalitat no és ara per ara una urgència i no albira en el seu calendari cap reunió immediata, però sí que preveu que durant el 2022 hi haurà més d’una cita. “En política, hi ha coses que podem condicionar i d’altres que no podem condicionar. Ara la ciutadania a Catalunya i a tot Espanya està anteposant com gestionarem aquesta emergència de l’òmicron, quan arribarem al pic i quan començarem a veure una corba de contagis en descens, si garantirem la seguretat de les nostres filles i els nostres fills en el retorn a l’escola, què passa amb la incapacitat temporal i les baixes que veiem a les oficines... Ara estem immersos en això”, va relatar Sánchez per intentar fer veure que la carpeta catalana no pot trobar un lloc per culpa de l’agenda del virus. Tot i negar-se a donar ni una data ni un horitzó temporal, Sánchez va renovar el seu compromís amb el diàleg: “Es produirà aquesta reunió, i al llarg d’aquest any tindrem més d’una reunió, i espero que hi puguem assolir avenços.”

Tot i que ahir a la SER ho va obviar, un dels motius per congelar la taula de diàleg és la campanya de les eleccions a Castella i Lleó del 13 de febrer, que arriben en plena sisena onada de la covid-19 i en què el president Sánchez s’implicarà a fons tot i la urgència sanitària. L’últim que necessita el socialista Luis Tudanca en la cursa contra l’actual president i baró del PP, Alfonso Fernández Mañueco –i contra llistes de l’Espanya buida com ara Soria Ya i España Vaciada–, és una fotografia de Sánchez amb l’independentisme català abans de la votació del 13 de febrer. Així que, per Sánchez, el 2022 català no començarà al gener, sinó a partir del març. En aquesta clau s’emmarca la baixada a l’arena ahir de Sánchez en la polèmica sobre la qualitat de la carn i les macrogranges: també es produeix en plena sisena onada, però aquí l’emergència sanitària no impedia que el president espanyol sortís a desautoritzar el ministre de Consum, Alberto Garzón, d’IU, per por de pagar un preu electoral per un punt tan sensible en una regió com Castella i Lleó.

Tot i que Catalunya no apareix actualment en el seu radar immediat, Sánchez no entén que es qüestioni la seva disposició. “Honestament, el govern ha demostrat absoluta predisposició a celebrar aquesta taula de diàleg. Cal recordar que al setembre a mi se’m va demanar que participés en la taula de diàleg a Barcelona i així ho vaig fer. Tindrà lloc. Se celebrarà. Però crec que ara mateix les institucions estem treballant en una cosa molt més urgent i important per a la ciutadania com és l’emergència sanitària”, indica. La bona predisposició no evita que Sánchez arrufi el nas sobre la possibilitat d’arribar a algun acord, i no per culpa seva, sinó per les pretensions d’amnistia i referèndum que sent al govern. “Pel que estic veient en les declaracions que fan els dirigents nacionalistes, és evident que continuen en les seves màximes, i aquí és evident que no hi pot haver cap acord ni cap avenç”, sosté. El problema és que abans Sánchez necessita l’aval del Congrés a la reforma laboral, i si no vol comptar amb ERC necessitarà una combinació antinatura de centredreta que inclogui el PNB, Cs i el PDeCAT.