Política

Rússia assegura als Estats Units que no té “intenció d’envair Ucraïna”

La reunió de vuit hores a Ginebra entre els equips negociadors de Moscou i Washington acaba sense acords

Rússia rebaixa l’amenaça d’una agressió mili­tar a Ucraïna, mal­grat man­te­nir una forta presència mili­tar prop de la seva fron­tera. “No tenim intenció d’envair Ucraïna”, ha asse­gu­rat aquest dilluns el vice­mi­nis­tre rus d’Exte­ri­ors, Ser­gei Ryabkov després d’una reunió de vuit hores a Gine­bra amb la vice­se­cre­ta­ria d’estat dels EUA, Wendy Sher­man.

La repre­sen­tant nord-ame­ri­cana ha asse­gu­rat que la tro­bada ha estat “intensa” i “con­creta”, tot i que no s’ha arri­bat a cap acord, com ja s’espe­rava. El prin­ci­pal punt de fricció ha estat la pos­si­bi­li­tat que Ucraïna entri a l’aliança mili­tar atlàntica, l’OTAN.

El règim de Vladímir Putin reclama “garan­ties vin­cu­lants” que això no pas­sarà perquè ho con­si­dera una qüestió de “segu­re­tat naci­o­nal”. “Per a nosal­tres és abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble asse­gu­rar-nos que Ucraïna mai esde­vin­gui mem­bre de l’OTAN”, ha remar­cat Ryabkov en una atenció als mit­jans.

Per con­tra, els Estats Units veu inne­go­ci­a­ble el vet. “No per­me­trem que ningú acabi amb la política de por­tes ober­tes de l’OTAN”, ha avi­sat Sher­man.

Amb tot, les dues parts s’han mos­trat dis­po­sa­des a tor­nar-se a reu­nir per abor­dar el con­flicte.

La tro­bada entre Ryabkov i Sher­man enceta una ronda de con­ver­ses diplomàtiques que con­ti­nuarà dime­cres amb l’OTAN i dijous amb l’Orga­nit­zació per a la Segu­re­tat i la Coo­pe­ració a Europa (OSCE), l’única on par­ti­ci­parà Kíev. No està pre­vist que la Unió Euro­pea man­tin­gui cap tro­bada bila­te­ral amb el Krem­lin per dis­cu­tir la segu­re­tat a la regió.

Les ten­si­ons entre Rússia i Ucraïna es remun­ten al 2014, quan els ucraïnesos van des­ti­tuir el lla­vors pre­si­dent Víktor Ianukóvitx, entre altres coses, per rebut­jar un acord d’asso­ci­ació amb la UE. Poc després, Rússia anne­xi­o­nava Cri­mea i s’ini­ci­ava una rebel·lió pro­russa al Don­bas, a l’est d’Ucraïna. Gai­rebé vuit anys després encara con­ti­nuen els enfron­ta­ments en aquest ter­ri­tori, tot i que fins fa pocs mesos es con­si­de­rava un con­flicte de baixa inten­si­tat.

Des de la tar­dor del 2021, Ucraïna veu amb pre­o­cu­pació el des­ple­ga­ment d’un gran nom­bre de tro­pes rus­ses a la fron­tera pròxima al Don­bas, men­tre que a Was­hing­ton temen que les for­ces de Putin repe­tei­xin la incursió del 2014.

A desem­bre, el Krem­lin va posar sobre la taula les seves exigències. Putin vol que els Estats Units i els seus ali­ats euro­peus atu­rin totes les seves acti­vi­tats mili­tars a Europa de l’Est i l’Àsia Cen­tral, dues zones que veu “d’interès vital”. La pro­posta russa plan­teja que l’OTAN garan­teixi la fi de l’expansió cap a l’est i la fi de la coo­pe­ració mili­tar amb les exrepúbli­ques soviètiques. En par­ti­cu­lar, dema­nen que es veti l’entrada d’Ucraïna a l’aliança atlàntica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.