“Hi ha moltes coses que ens fan diferents. No millors, diferents. Els europeus estem orgullosos d’aquesta diversitat”, reivindicava David Sassoli en el primer discurs com a president del Parlament Europeu. Brussel·les plorava ahir la pèrdua del socialdemòcrata italià, que, amb el seu tarannà afable i conciliador, va destacar pel fet d’intentar bastir ponts en una Europa cada cop més polaritzada.

Ingressat des de feia més de dues setmanes al Centre de Referència d’Oncologia (CRO) d’Aviano, a Itàlia, Sassoli va morir ahir de matinada als 65 anys per una complicació del sistema immunitari. El seu estat era delicat des del setembre, quan va agafar una pneumònia que el va apartar uns mesos de l’activitat parlamentària. Abans de Nadal s’havia recuperat, però no ha pogut acabar el mandat, aigualit per la pandèmia i els seus problemes de salut.

Nascut el 1956 a Florència, Sassoli va fer una llarga carrera com a periodista i presentador de televisió a Itàlia i va acabar fent el salt a la política i entrant al Parlament Europeu el 2009 com a cap de files del Partit Demòcrata. El 2014 va assumir una vicepresidència, fins que el juliol del 2019 va ser nomenat president de la cambra.

Era un desconegut per a la majoria d’europeus, però va abanderar la representació dels ciutadans i la “independència” de la institució. “La UE només pot ser forta quan el Parlament és fort”, va defensar en ocupar un càrrec que seria més amarg i curt del que s’esperava.

Aquesta setmana era l’última del seu mandat. Abans de caure malalt, tenia la il·lusió de continuar i fer tot allò que no va poder amb un Parlament semitancat per la covid-19. Els últims mesos, en canvi, havia desistit d’aspirar a la reelecció deixant pas a la favorita, l’antiavortista maltesa Roberta Metsola, que té tots els números per ser escollida nova presidenta la setmana que ve.

La cambra perd un president d’esquerres, democratacristià i defensor de “la justícia social i la solidaritat”. Amable i cordial, Sassoli va portar un discurs de concòrdia a l’eurocambra després de la divisiva presidència d’Antonio Tajani, que va posar la seva ideologia per damunt de la institució.

Amb les banderes europees a mig pal, Brussel·les acomiadava ahir commocionada el primer mandatari de la UE que mor en el càrrec. “La nostra Unió perd un europeu apassionat, un demòcrata sincer i un bon home”, va lamentar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Dirigents d’arreu d’Europa i d’un ampli espectre de l’arc polític van enviar mostres de condol per la mort de Sassoli, de qui el president del Consell Europeu, Charles Michel, va destacar la seva “humanitat, generositat” i el seu “somriure”.

Una multitud d’eurodiputats i treballadors parlamentaris es va aplegar davant l’esplanada de l’eurocambra per dedicar-li un minut de silenci i una llarga ovació. Entre els assistents hi havia els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que en guarden un bon record. I és que la carpeta catalana va marcar el mandat de Sassoli. Seva va ser la decisió de reconèixer els independentistes arran de la sentència sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, i li va costar l’enemistat dels espanyols. Sassoli no es va ficar mai en l’afer català. Això sí, tampoc volia que el conflicte esquitxés la reputació de la institució que presidia.