En abandonar l’Audiència el 4 de març del 2021, l’excomissari José Manuel Villarejo va fer un dels homenatges al llenguatge de Torrente amb els quals omple un personatge estèticament poderós vestit amb una boina i una carpeta que li tapa la cara. “Cada cop que obre el bec, Villarejo amenaça. Això [es posa la mà al pedaç de l’ull esquerre] és per un puto ictus que m’ha vingut aquests dies perquè a la cel·la em van treure la calefacció i l’aigua calenta estant a quinze graus sota zero. M’han posat en pilotes mil vegades, m’han mirat l’esfínter a veure si hi tenia un telèfon”, denunciava, com si per a aquest veterà policia cordovès de 70 anys l’escatologia i el renec fossin l’essència del clavegueram espanyol. Armat amb una fonoteca més rica que la Biblioteca d’Alexandria, Villarejo es vanta d’haver servit disset ministres de l’Interior –del PP i el PSOE– i encarna episodis que oscil·len entre James Bond, el cinema de Berlanga i la TIA dels còmics de Mortadel·lo i Filemó sorgits de la imaginació de Francisco Ibáñez, però amb la particularitat que les seves revelacions sovint esgarrifen pel seu tuf obscurantista.

Amb les confessions sobre el paper del CNI en els atemptats gihadistes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, Villarejo ataca el seu enemic, Félix Sanz Roldán, que dijous que ve complirà 77 anys i a qui el comissari jubilat anomena “el generalísimo” o pel poder omnímode com a cap dels espies entre els anys 2009 i 2019. Si Sanz Roldán va ser designat per José Luis Rodríguez Zapatero i va ser mà dreta de Sáenz de Santamaría, Villarejo enyora Alfredo Pérez Rubalcaba, i així ho proclama. En el seu duel al sol a OK Clavegueram, el judici per calúmnies i denúncia falsa de Sanz contra Villarejo –per dir que el cap del CNI havia amenaçat de mort Corinna en l’afany d’apartar-la de Joan Carles I– va servir al comissari per atacar el rival pel vincle del CNI i l’imam de Ripoll.

Quan se’l caricaturitza com a James Bond, Villarejo exposa un full de serveis propi de 007. “Quan jo anava amb una carpeta perquè no em veiessin no era per una qüestió estètica. A l’Afganistan era tractant de cavalls, a Somàlia he estat traficant d’armes, quan vam detenir Oubiña vaig ser comerciant amb vaixell...”, relata. El que fa més por d’ell, però, són les seves pel·lícules espanyoles.