I si ens comencem a fer les preguntes correctes perquè aquest impasse a les nostres vides valgui la pena?

Un impasse es refereix a una situació davant la qual no es troba cap sortida. He sentit diverses vegades que la covid ens ha tret dos anys de la nostra vida. Però la veritat és que això no és realment així. Certament, la covid ens està imposant un context on les persones ens hem sentit en molts moments lligades de peus i mans. Hem tingut les nostres llibertats limitades i la frustració és una cosa que totes hem sentit en algun moment d’aquests gairebé dos anys. No obstant això, no estem en un impasse. De fet, hem viscut cada dia amb totes les seves nits, sense parar. El nostre reflex innat de supervivència ha fet que hàgim decidit continuar endavant. Només cal que mirem detingudament al nostre voltant per adonar-nos de com tantes i tantes persones han tirat endavant els seus projectes, somnis i vides malgrat les difícils circumstàncies.

Avui m’agradaria proposar una nova mirada a aquest impasse. Una nova mirada més constructiva i positiva, i si se’m permet, una mirada més intel·ligent. Deixem de voler saltar aquesta època d’una gambada, i comencem a transitar-la procurant trepitjar fort pels seus camins per recollir tots aquells aprenentatges que puguem, que estic segura que ens podran servir per al futur.

John Dewey (1859-1952), pedagog, psicòleg i filòsof, reconegut per les grans aportacions a la pedagogia experimental, deia: “L’educació és la vida en si mateixa.” Doncs aquí la tenim, la vida en si mateixa ara és un gran laboratori amb un alt grau d’incertesa, on cadascuna estem fent el nostre camí i on les regles del joc són canviants i ens exigeixen aguditzar la nostra creativitat i posar les nostres competències i coneixements a prova. La realitat és que aquest context ens fa aprendre molt i molt ràpid. És que aprendre sempre ha suposat temps i esforç, no és així?