Una fundació per llei només pot tenir com a finalitat fer una cosa que sigui bona per a la societat. Si un crea una fundació per fer qualsevol cosa, legal, però que no és bona per a la gent, no és registra. És tan senzill com això. Aquesta és una de les característiques. La segona és que el patronat no cobra; es té tota la responsabilitat, et poden embargar patrimoni, però no es cobra. Això, de fet, vol dir formar part d’un determinat tipus de persona que té una predisposició social. Tercera cosa, el que fa la fundació no pot beneficiar ningú de la família del que l’ha posat en marxa, fins al quart nivell de consanguinitat, diu la llei. Després, si un dia es vol liquidar la fundació, els diners no es tornen, sinó que queden en una fundació similar o a l’administració pública.

Efectivament, tot plegat és un règim molt estricte que no té cap altre tipus de fórmula jurídica. Òbviament no té finalitat de lucre, que això no vol dir que no pugui tenir un benefici, però aquest benefici no podrà sortir perquè haurà de tornar a anar dintre del calaix comú per seguir fent aquella activitat. Això, ho diferencia de moltes altres institucions.

Per exemple, si s’agafa una associació, no està pensada perquè tingui una activitat econòmica, i en canvi una fundació sí. L’associació es fa per fer coses bones per als socis. Després hi ha les associacions que fan coses bones per a la societat, aquestes són les associacions d’utilitat pública.

A Catalunya hi ha 75.000 associacions registrades en els registres de la Generalitat. D’aquestes, que facin coses bones per a la societat, n’hi ha unes 300. En el món de les cooperatives, n’hi ha unes 4.000 a Catalunya. Que no tinguin finalitat de lucre, n’hi ha unes 120 o 130. El món més exigent és el de les fundacions perquè no està pensat perquè ens posem d’acord i fem una cosa amb què ens ajudem entre nosaltres, com és una mutualitat, una associació, una cooperativa, sinó que volem ajudar la societat.

Ara tenim uns 700 socis. No hi ha cap altra entitat de segon nivell ni cap altra associació amb aquestes xifres.

Uns 90.000 llocs de treball i uns 45.000 voluntaris. Si se sumen els fixos i els voluntaris, s’arriba a un número proper al que defineix un informe que va fer KPMG, que diu que tot el sector de l’automòbil de Catalunya, entre ocupació directa, indirecta i induïda, són 140.000 persones. De fet, doncs, estem parlant d’una dimensió d’ocupació similar a la del món de l’automòbil, que és un sector econòmic de primera magnitud per al nostre país.

En aquest moment hi ha fundacions a totes i a cada una de les comarques catalanes. Faltava l’Alta Ribagorça, que té 3.000 habitants, i fa tres o quatre anys que ja n’hi ha una. El Barcelonès arriba a prop del 50% de les fundacions del país. Si s’amplia a l’àrea metropolitana i el Vallès, el percentatge evidentment és molt més elevat pel gran nombre de població. Però hi ha incidències curioses en altres indrets del país. Per exemple, a la Catalunya Central, concretament al Bages i Osona. Si la mitjana de Catalunya és que el 2,6% de l’ocupació global està en fundacions, al Bages i Osona és el 5-6%.

Al fet que hi ha algunes fundacions grans. Si es fa una fundació on hi ha 500 empleats en una comarca no gaire poblada, els números s’incrementen ràpidament. Vam ser no fa gaire a Lleida, i allà l’ocupació en fundacions representa entre un 4 i un 5%. A la zona de Girona i Tarragona també hi ha fundacions d’acord amb la seva població. Quan la Unió Europea parla de fundacions i d’economia social, diu que l’avantatge que representen aquestes fórmules jurídiques és la proximitat. És com una llar d’avis o una llar per a persones discapacitades que administri algú del poble perquè els seus habitats s’han posat d’acord per resoldre aquest problema allà on sigui. Prefereixen això que no que sigui una multinacional la que obri una oficina, que ves a saber els serveis que donarà. La proximitat en el servei a les persones té un valor que cal preservar.

L’àmbit cultural té un pes considerable, més d’un 40%. Però seguit molt a prop per les fundacions d’àmbit social. Ara se’n creen més de noves d’àmbit social que de cultural.

Estan a 40 i escaig els dos àmbits. Després vindrien les fundacions escolars, de recerca... Catalunya, sobretot des que Andreu Mas-Colell va ser conseller a la Generalitat, va desplegar tota una xarxa de recerca molt positiva que encara dura, com ara els aspectes de transferència tecnològica i recerca universitària. Gairebé totes les d’aquest àmbit estan associades a la coordinadora. Les que són universitats privades, la mateixa universitat és una fundació. La Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya, Esade, Blanquerna, etc. són fundacions. Per què? Perquè és un model d’entitat sense finalitat de lucre que funciona molt bé.

En l’àmbit de valor afegit brut, estaríem parlant d’uns 3.500 milions d’euros, que representa l’1,5% del valor afegit brut de Catalunya. I això, si es compara amb altres sectors, es pot estar parlant d’un volum molt similar al sector elèctric i del gas, és tres o quatre cops el sector de l’aigua; els sectors més importants del país estan per sobre els 4.500 milions, com ara el de la química, l’automòbil i l’agroindústria. Les fundacions concretament van tenir 3.428 milions d’euros de valor afegit brut el 2018. L’agricultura, ramaderia i pesca eren 2.000; la indústria tèxtil, 2.300; la indústria química i refinat de petroli, 4.500; els productes farmacèutics, 3.500. Si aquestes dades es comparen amb les de dos anys abans, el valor afegit brut de les fundacions va pujar un 14,5%; l’automoció, un 7,8%, la indústria química va baixar un 3%. La nostra tendència és bona.

Les primeres dades que tenim indiquen que hem crescut però l’any fort de la covid els voluntaris lògicament van caure. Per què? Perquè no podien sortir de casa duran diversos mesos. En un any crec que quedarà compensat.

En el món de les fundacions hi ha dos tipus de regulació perquè la normativa és molt exigent. De sectors que tinguin publicat els estats financers de totes i cada una de les seves entitats no n’hi ha cap més, ni les empreses en general ni les de l’Ibex 35. Una de les regulacions és la legal i una altra, la fiscal. La primera neix en el dret de fundar-se amb la constitució, i la regulació legal està en el primer Estatut d’Autonomia i és una transferència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, igual que la majoria de comunitats autònomes. Nosaltres som els primers que vàrem fer una llei de fundacions i depenem del Departament de Justícia. A l’Estat de les 17 autonomies, set tenen una llei de fundacions pròpia. Després hi ha la part fiscal, que és la que regula no el que ha de fer el senyor del patronat sinó quins impostos han de pagar les fundacions i els impostos que ha de pagar la gent que dona a les fundacions, que és diferent. Això és la Llei 49/2002.

Aquesta llei la va tocar el ministre Cristóbal Montoro quan estava en el govern del PP l’estiu del 2014, inventant allò que els primers 150 euros que es donaven desgravaven el 75%. Amb la llei anterior les donacions desgravaven un 35% i Montoro es va inventar agafar un tram de 150 euros i se li va donar una deducció més alta, un 75%. Això ha fet que la gent doni més. Quan va venir la covid, es va fer un petit retoc i es va dir que, en lloc d’un 75%, es podia passar a un 80% com a mesura d’ajuda per causa de la pandèmia. Ara el que hi ha és que el grup plural del Congrés dels Diputats ha presentat una proposició de llei de tocar aquesta Llei 49/2002 per millorar-la. Al darrere del grup plural hi ha el PDeCAT, que sempre ha tingut l’obsessió per la llei del mecenatge. Aquesta preposició de llei es va votar i es va decidir que es tramitava. Nosaltres hi hem presentat esmenes. Saber com es tramitarà o quant durarà, no ho sap ningú. Tots els que estem interessats en aquest tema a l’Estat espanyol intentem que tiri endavant. Però el Ministeri d’Hisenda sempre sol aturar els canvis en la llei perquè no vol que es desgravi tant perquè va en contra de la caixa dels diners. Per exemple, a Espanya amb relació al PIB es dona el 0,05% amb donacions. A França es dona el doble, a Itàlia es dona sis vegades més, al Regne Unit es dona 15 vegades més i als EUA, 30 cops més. Llavors què vol dir, que els espanyols som uns estrets?

Ho fem amb altres associacions de fundacions que hi ha. L’àmbit de la coordinadora és Catalunya. No fundacions de dret català sinó fundacions que operen a Catalunya que poden ser de dret català o espanyol. Un dels nostres socis és la Fundació Bancària La Caixa, que ha estat a la junta fins fa quatre dies, que no és de cap comunitat autònoma, està controlada pel Banc Central Europeu.

Hi ha una Associació Espanyola de Fundacions, que és més de Madrid que de tot Espanya. De fet, potser s’hauria de dir més aviat Associació de Fundacions de Madrid. Aquella associació té unes 800 fundacions associades i la nostra ja en té 700 només a l’àmbit català. Quan vaig començar en aquesta casa hi havia 400 socis i l’espanyola en tenia 1.300. Aquí el cert és que hem treballat molt.

No ho sé. Però és una proposta de llei que intenta millorar els percentatges. Per exemple, intenta que aquests 150 euros es transformin en 300. Jo concretament he insistit molt en aquest punt. Que es pugui legislar sobre els nous tipus de fundacions que estan apareixent a escala internacional, no sé si s’avançarà gaire, però hem d’evitar que a l’Estat espanyol no ens quedem enrere respecte a altres països. Hi ha una cosa clara. Aquest món de les donacions, mecenatges, s’ha socialitzat. Això ja no és només una cosa d’un ric que fa no sé què i que dona el seu patrimoni i que amb el rendiment del patrimoni… Primer, el patrimoni no dona res i més amb els tipus d’interès zero. A Madrid encara és una mica així, però aquí el teixit de fundacions correspon a pimes. Aquí la fundació mitjana administra uns 200.000 euros. Home!, està bé, però tampoc és una fortuna immensa. Estem parlant d’un món pime. Llavors ens hem d’adaptar amb això.

Si es va a l’assemblea general nostra, es veu moltíssima gent que treballa i força. Si es va a l’assemblea general de l’Associació Espanyola de Fundacions, és un altre món molt diferent d’aquí. El futur és més com el que fem aquí, que estem més arrelats a la gent, a la feina, a la proximitat.

Sí, la proposició de llei que havia presentat el PP era molt diferent. Llavors es mirava més pels grans mecenatges, que repartien diplomes. Però en el fons allò no ens servia de gran cosa. Estava molt en la línia de villa y corte. Però això ja no es va acceptar.

Ara es va cap a la socialització de mecenatge. Què ha passat aquests darrers 20 anys? Doncs que en la declaració de renda descomptaven impostos perquè donaven un 10% fa 20 anys i ara és el 20%. Hi ha 700.000 catalans que cada any donen diners i es desgraven de l’impost de la renda. L’any 2019 van ser exactament 732.569. Deu anys abans eren 501.000 catalans. Va augmentant.

Sí, però quan passen tragèdies. Hi ha fundacions molt solidàries com ara la Fundació La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio o el Banc dels Aliments. En el món anglosaxó tenen clar que són el que són la gent perquè la societat els ha ajudat. I, per tant, tenen l’obligació moral de tornar, en part, això a la societat. I també pensen que no han de deixar herència als seus fills perquè ja els han donat una educació.

Hi ha gent que diu que els rics no paguen impostos però jo em pregunto: pagar un 60% d’impostos vol dir evadir-los? L’evasió fiscal, més que els rics, són la gent que no paga l’IVA en aquest país, que és la gran majoria de la població. I això és així.

Un dia parlava amb un de la CUP i em deia que els rics havien de pagar més impostos. A Catalunya estem pagant vuit punts per sobre de la mitjana que paga Europa amb impostos. I jo li vaig dir: “En el programa de la CUP quins punts teniu per crear rics per poder prendre’ls els diners?” Llavors no em va donar cap resposta.