El primer ministre britànic va admetre per primer cop ahir que es va equivocar assistint a la festa del 20 de maig de 2020 als jardins de Downing Street, en ple confinament, i a la qual van anar quaranta persones, i va demanar perdó públicament al Parlament. “Vaig anar al jardí a les sis de la tarda aquell 20 de maig per agrair al personal la seva feina i vint minuts després vaig tornar a la meva oficina per continuar treballant; vaig assistir-hi perquè vaig creure que era una trobada de feina”, va confessar el primer ministre en el dia més negre des que va arribar al poder. I va admetre que hauria hagut d’enviar tothom a casa per solidaritzar-se amb la població, que estava confinada a casa. El maig del 2020 estaven prohibides les trobades fora de la feina.

Johnson no va somriure en cap moment, no es va mostrar arrogant ni desafiant, se’l veia tocat, sabedor que és molt complicat que pugui salvar el cap. El líder de l’oposició, el laborista Keir Starmer, li va demanar que dimitís. “La seva defensa és tan ridícula que és una ofensa per als britànics”, li va etzibar. Però Johnson va dir que volia esperar a les conclusions de la investigació interna que el seu partit ha posat en marxa per determinar si es van saltar les normes de la covid no només en aquella festa del 20 de maig, sinó en les vuit més que també han transcendit.

Johnson és l’únic polític britànic a qui sembla que no l’afectin els escàndols i que la gent li ho perdona tot, però no li serà gens fàcil sortir indemne d’aquesta. Cada cop més diputats del seu partit creuen que ha de dimitir. El líder conservador escocès, Douglas Ross, va dir que havia de dimitir si la investigació provava que es va saltar les normes imposades per ell. El diputat conservador William Wragg va anar més enllà i va dir que no s’havia d’esperar a les conclusions, i que si no ho feia ell, el Partit Conservador l’havia de fer dimitir. “Amb tristesa penso que la posició del primer ministre és insostenible”, va dir.

El diputat unionista nord-irlandès Jim Shannon es va posar a plorar mentre recordava al Parlament que la seva sogra va ser una de les 3.000 persones mortes de la covid a Irlanda del Nord, i va demanar total transparència a Johnson. Al carrer també es podien percebre la decepció i la ira contra Johnson. “La gent es va sacrificar molt en el pitjor moment de la covid. No podien veure familiars, anar a festes ni viatjar, i els polítics haurien de ser un exemple”, va declarar a El Punt Avui Suzanna Foley-Green, que creu que el primer ministre no té més remei que dimitir. Per la seva banda, Chris Miliband, ciutadà britànic d’uns cinquanta anys, va dir: “M’avergonyeix tenir Boris Johnson com a primer ministre; crec que ha mentit una vegada i una altra.”