JOAN MOLAS
PRESIDENT DE LA MESA DEL TURISMO DE ESPAÑA
“El turisme triplica la feina del motor però se’l menysté”
En alguns llocs es parla de canviar el model, com aquell que canvia de jaqueta o pantalons
Ha faltat coordinació i ha sobrat precipitació en les mesures que han pres els governs
La marca guanyarà pes en l’hoteleria; Barcelona s’ha equivocat en limitar les grans cadenes
S’ha palesat la falta de capacitat d’influir del sector i s’ha de corregir aquí i a Brussel·les
Sent conseller delegat d’H10, cadena hotelera que va contribuir a fundar i que va liderar durant 15 anys, Joan Molas (Barcelona, 1952) va arribar a la presidència, primer de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, Confecat, i després de l’espanyola, Cehat, en aquest cas, un total de 12 anys fins que va ser rellevat el desembre del 2019, en optar per no presentar-s’hi. Poc després va ser cridat a presidir la Mesa del Turismo de España, una agrupació de professionals amb una representació del sector més àmplia. Fins aleshores n’havia estat el vicepresident al costat d’Abel Matutes: “Ell i un grup d’amics em van animar a agafar-ne les regnes i jo sempre he cregut molt en l’associacionisme i en el fet de sumar i no restar o dividir”, afirma. En aquests dos anys marcats per la pandèmia, la base de membres ha passat de 38 a 90. El 15 de desembre va ser reelegit fins al 2025.
Creu que la pandèmia ha fet encara més evident que el sector no té la capacitat d’influir que hauria de tenir?
Efectivament, no hem tingut la capacitat d’influència que ens correspondria amb relació a la importància econòmica del sector i a l’aportació que fa a la caixa. El turisme genera un 12,44% del PIB espanyol de forma directa, i prop d’un 8% indirectament. El 2019 va portar 80 milions de turistes estrangers, que van generar 158 milions d’euros i un saldo positiu en la balança de pagament de 46.600 milions. Creiem que la Mesa, de la mà de la CEOE i les diferents associacions i patronals del sector hem de guanyar capacitat d’influir en la societat i en les administracions publiques, en totes, però especialment, i aquest és un dels objectius del nou mandat, a Brussel·les, perquè s’hi decideix molt i hem estat força absents.
Potser el sector no ha tingut unitat d’acció?
També podria ser, i això caldrà pensar-ho bé. A la Mesa del Turismo no tenim cap pretensió de ser els líders de tothom. Tampoc no hi ha ajudat la falta de coordinació turística entre administracions perquè hi ha hagut una disbauxa quant a normatives entre comunitats, que no cal que sigui una de sola, però tampoc 25. Això també divideix el sector, i a la classe política ja li va bé per no tenir a l’altre costat un interlocutor fort.
Han criticat durament les actuacions dels governs durant la pandèmia, què ha fallat?
Primer, la coordinació entre ells. Novament, i ho estem veient aquests dies, no pot ser que el govern espanyol no es mulli suficientment i deixi que els diferents governs autonòmics facin la seva. Però també en l’àmbit europeu la falta de coordinació ha estat evident, hi hauria d’haver hagut més cohesió. I després s’han pres decisions precipitades, poc meditades, contradictòries, que mutaven cada dia, això despista molt els mercats. Alguns potser veuen en les meves paraules una voluntat de normalització, de control general, però si entrem en interpretacions polítiques és quan ens equivoquem. Es polititzen molt aquests temes.
Està pensant en l’ampliació de l’aeroport de Barcelona?
Aquest és un tema que a tot el sector turístic català ens ha dolgut moltíssim. En termes generals, els polítics no tenen una percepció clara sobre el turisme, ni a Catalunya ni a Espanya. La política turística és inexistent i la prova és que, quan arriben les campanyes i es fan els programes, el turisme ocupa quatre ratlles.
Amb relació a la distribució dels fons Next Generation, el turisme ha demanat un Perte com sí que té l’automòbil.
És que clama al cel, no hem tingut ni una ajuda directa! Hoteles Melià i NH, que tenen negoci a Alemanya, al cap de quatre mesos de començar la pandèmia ja havien rebut les ajudes directes del govern alemany en funció del volum de negoci. I aquí s’han omplert la boca amb els ICO, que no són ajudes directes. En canvi, mira el que ha rebut la indústria de l’automòbil, i no ara, sinó en les darreres dècades, però també la naviliera i moltes altres. Nosaltres només demanem que se’ns tracti en funció del que aportem a la caixa general.
Es valora més una fàbrica que un hotel?
L’ocupació del turisme són 2,7 milions de persones a tot l’Estat, el segon després del comerç i tres vegades més que l’automoció. Ho dic perquè a vegades es dona molta importància als cotxes, que la tenen, però el turisme també.
Almenys ha millorat la percepció de la ciutadania?
Una part positiva de la pandèmia és que aquell malnom de la “turismofòbia” ha desaparegut en part, malgrat que en alguns llocs encara es parla de canviar el model, com si el model es pogués canviar d’un dia per l’altre, com aquell que canvia de jaqueta o pantalons.
No cal canviar-ho?
En els darrers anys i en termes generals, el sector ha canviat molt, i molt més que ho farà a partir d’ara. La sostenibilitat o les noves tecnologies són realitats absolutes. El mercat ho demana. La gent no dirà: “Vaig a tal lloc”, sinó “Faré tal cosa”, es mourà pel coneixement, i això marca un punt d’inflexió i, si això ho ajuntem amb una formació més acadèmica, serem cavall guanyador. Des de la Mesa del Turismo volem tancar aliances i acords amb universitats i escoles de negoci, seguint el model que ja existeix a la Costa Daurada amb la Rovira Virgili i altres llocs.
Com sortirà el sector de la pandèmia? Hi haurà tancament?
Les grans companyies han tingut la fortalesa d’aguantar però no sabem fins quan. L’estiu ens ha donat una glopada d’aire fresc. Ara bé, dels 270.000 bars i restaurants que hi ha a Espanya, van arribar a tancar uns 150.000 i encara ho estan uns 75.000, molts dels quals probablement no tornaran a obrir. I, de les 9.500 agències de viatges que han estat tancades, prop de 5.000 han obert a l’estiu i han tornat a tancar; però podem parlar de Barcelona, de la planta hotelera encara està tancada un 35%. Això vol dir que potser hi ha establiments oberts però només algunes plantes.
Han calculat les pèrdues?
Dels 158.000 milions d’euros ingressats el 2019, el 2020 només van ser 61.000 milions, i el 2021, 94.000 milions.
Hi haurà concentració?
Probablement. Si parlem dels hotels, a Espanya hi ha uns 16.000 establiments, un 40% dels quals formen part de cadenes hoteleres. Vol dir que hi ha prop de 9.000 hotels que són de propietaris individuals, bàsicament de famílies que gestionen directament el negoci. La marca és fonamental i encara ho serà més i serà un motor de concentració. També per això ens convé que vinguin cadenes internacionals perquè ens ajuden a pujar el llistó. En aquest sentit, penso que les limitacions que ha posat l’Ajuntament de Barcelona són un error, que estan fent que perdem la partida a favor de Madrid, que en poc temps ha atret cadenes com ara Hyatt, Four Seasons, Mandarin i Rosewood. Crec en la llibertat d’empresa i també que l’administració ha de regular i limitar, però no de manera genèrica i menys amb l’actitud manifesta d’anar a la contra de la iniciativa privada.
Per què a Catalunya no ha sabut crear grans marques internacionals?
Hi ha exemples de cadenes que han sortit fora com ara H10, Catalonia, Princess i Hotusa. Per què? Josep Pla va dir una vegada que el català prefereix un edifici a passeig de Gràcia i passar per davant i dir que és seu i poder tocar-lo que el 10% d’una multinacional. Som patrimonialistes i localistes. Això està canviant amb les segones i terceres generacions amb una mentalitat global.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.