L’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa la part recuperada del fons documental d’Heribert Barrera
El fons inclou correspondència enviada entre 1940 i 1980, 111 fotografies i exemplars de revistes publicades a l’exili
El fons documental de l’expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera ha ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya després que l’hagi adquirit el Departament de Cultura. Segons el Departament, ha estat una operació “delicada” perquè el fons estava en circuits de mercat, i celebren que s’hagi pogut “rectificar” una situació “originada sense el seu coneixement i al marge de la legislació”. El fons té un volum 1,2 metres i està format principalment per la correspondència de Barrera entre 1940 i 1980. Inclou 308 cartes de 67 corresponsals, 111 fotografies i 32 monografies i 57 exemplars de revistes publicades a l’exili.
Recuperació de l’arxiu
Segons el Departament de Cultura, inicialment els documents van ser conservats per la vídua de l’expresident, Misericòrdia Pellicer, al despatx privat que Barrera tenia a Barcelona, però el juliol del 2021, la vídua, en una situació molt delicada de salut i amb l’ajut de persones de l’entorn, va ordenar-ne la destrucció per motius que es desconeixen. De fet, el Departament assegura que no se’ls va comunicar la decisió, de manera que no van poder fer “cap actuació d’urgència” per tal de protegir-los.
Durant el setembre del 2021 l’Arxiu Nacional va rebre diversos avisos de persones interessades en la memòria de Barrera, i finalment va identificar un conjunt documental que anava sortint successivament en petits lots al mercat virtual. Un cop acreditada la procedència dels documents, l’Arxiu va negociar la seva compra.
El fons
La documentació recuperada està formada per correspondència, àlbums fotogràfics, monografies i revistes. El Departament de Cultura ha remarcat el seu valor a l’hora de conèixer l’entorn polític, intel·lectual i cultural de l’expresident durant el temps de l’exili i la clandestinitat a Catalunya. Segons assenyalen, l’epistolari —que conté cartes de “personalitats molt rellevants” durant la resistència al franquisme— permet ampliar el coneixement de l’organització, les activitats i les opinions d’un gran nombre d’exiliats.
Pel que fa al material fotogràfic, els dos àlbums tenen imatges de la vida institucional de la presidència de la Generalitat i d’activitats polítiques i reivindicatives de la CNT durant el període republicà, així com fotografies inèdites de la família Barrera a l’exili.
El nou fons té un volum total 1,2 metres i està constituït principalment per la correspondència de Barrera entre 1940 i 1980, durant l’exili a França, la clandestinitat i la transició democràtica amb la legalització d’ERC.
L’epistolari està format per 308 cartes manuscrites i mecanoscrites de 67 corresponsals, i el fons inclou també dos àlbums amb 22 i 73 fotografies, a banda de 16 fotografies soltes més. També hi ha 32 monografies i 57 exemplars de revistes publicades a l’exili entre 1940 i 1960, relatives a capçaleres com ara ‘Quaderns de l’Exili’ i ‘Comunidad Ibérica’ (publicades a Mèxic) i ‘Diàleg’, ‘Terra d’Oc’ i ‘Occitània’ (publicades a França).