Política

L’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa la part recuperada del fons documental d’Heribert Barrera

El fons inclou correspondència enviada entre 1940 i 1980, 111 fotografies i exemplars de revistes publicades a l’exili

El fons docu­men­tal de l’expre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya Heri­bert Bar­rera ha ingres­sat a l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya després que l’hagi adqui­rit el Depar­ta­ment de Cul­tura. Segons el Depar­ta­ment, ha estat una ope­ració “deli­cada” perquè el fons estava en cir­cuits de mer­cat, i cele­bren que s’hagi pogut “rec­ti­fi­car” una situ­ació “ori­gi­nada sense el seu conei­xe­ment i al marge de la legis­lació”. El fons té un volum 1,2 metres i està for­mat prin­ci­pal­ment per la cor­res­pondència de Bar­rera entre 1940 i 1980. Inclou 308 car­tes de 67 cor­res­pon­sals, 111 foto­gra­fies i 32 mono­gra­fies i 57 exem­plars de revis­tes publi­ca­des a l’exili.

Recu­pe­ració de l’arxiu

Segons el Depar­ta­ment de Cul­tura, ini­ci­al­ment els docu­ments van ser con­ser­vats per la vídua de l’expre­si­dent, Mise­ricòrdia Pelli­cer, al des­patx pri­vat que Bar­rera tenia a Bar­ce­lona, però el juliol del 2021, la vídua, en una situ­ació molt deli­cada de salut i amb l’ajut de per­so­nes de l’entorn, va orde­nar-ne la des­trucció per motius que es des­co­nei­xen. De fet, el Depar­ta­ment asse­gura que no se’ls va comu­ni­car la decisió, de manera que no van poder fer “cap actu­ació d’urgència” per tal de pro­te­gir-los.

Durant el setem­bre del 2021 l’Arxiu Naci­o­nal va rebre diver­sos avi­sos de per­so­nes interes­sa­des en la memòria de Bar­rera, i final­ment va iden­ti­fi­car un con­junt docu­men­tal que anava sor­tint suc­ces­si­va­ment en petits lots al mer­cat vir­tual. Un cop acre­di­tada la pro­cedència dels docu­ments, l’Arxiu va nego­ciar la seva com­pra.

El fons

La docu­men­tació recu­pe­rada està for­mada per cor­res­pondència, àlbums fotogràfics, mono­gra­fies i revis­tes. El Depar­ta­ment de Cul­tura ha remar­cat el seu valor a l’hora de conèixer l’entorn polític, intel·lec­tual i cul­tu­ral de l’expre­si­dent durant el temps de l’exili i la clan­des­ti­ni­tat a Cata­lu­nya. Segons asse­nya­len, l’epis­to­lari —que conté car­tes de “per­so­na­li­tats molt relle­vants” durant la resistència al fran­quisme— per­met ampliar el conei­xe­ment de l’orga­nit­zació, les acti­vi­tats i les opi­ni­ons d’un gran nom­bre d’exi­li­ats.

Pel que fa al mate­rial fotogràfic, els dos àlbums tenen imat­ges de la vida ins­ti­tu­ci­o­nal de la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i d’acti­vi­tats polítiques i rei­vin­di­ca­ti­ves de la CNT durant el període repu­blicà, així com foto­gra­fies inèdites de la família Bar­rera a l’exili.

El nou fons té un volum total 1,2 metres i està cons­tituït prin­ci­pal­ment per la cor­res­pondència de Bar­rera entre 1940 i 1980, durant l’exili a França, la clan­des­ti­ni­tat i la tran­sició democràtica amb la lega­lit­zació d’ERC.

L’epis­to­lari està for­mat per 308 car­tes manus­cri­tes i meca­nos­cri­tes de 67 cor­res­pon­sals, i el fons inclou també dos àlbums amb 22 i 73 foto­gra­fies, a banda de 16 foto­gra­fies sol­tes més. També hi ha 32 mono­gra­fies i 57 exem­plars de revis­tes publi­ca­des a l’exili entre 1940 i 1960, rela­ti­ves a capçale­res com ara ‘Qua­derns de l’Exili’ i ‘Comu­ni­dad Ibérica’ (publi­ca­des a Mèxic) i ‘Diàleg’, ‘Terra d’Oc’ i ‘Occitània’ (publi­ca­des a França).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.