Sovint els riscos visibles atemoreixen menys que els perills imaginaris, sobretot quan ens envolta la incertesa. Si la manca de certesa absoluta és innata al fet d’existir, els dubtes es multipliquen quan els maldecaps proliferen. Malgrat les successives onades pandèmiques, avui som en un indret més acollidor que un any enrere i tot fa pensar que enguany continuarem avançant en la direcció adequada. Però el camí esdevindrà abrupte i costerut en el primer tram d’itinerari, perquè s’albira ambient fred i boira espessa. Terreny propici per a mals averanys i monstres errants.

L’aparició de noves variants víriques, un risc indefugible mentre la vacunació no esdevingui global, afecta més intensament economies com la nostra, fortament dependents de la mobilitat, perquè les restriccions necessàries per prevenir el col·lapse sanitari i la letalitat de la pandèmia tenen un impacte econòmic considerable. Però la boirassa es fa espessa perquè aquesta crisi té singularitats específiques. Un parell en poden condicionar l’evolució econòmica durant el primer semestre.

D’una banda, el risc que la inflació generada a la temporada d’estiu-tardor esdevingui persistent. Causada per un desajust entre oferta i demanda als mercats d’energia, components i transport, s’està traslladant amb força als béns de consum. Difícil serà revertir l’alça de preus generada als mercats de combustibles fòssils durant els mesos d’hivern, en plena fase alcista de la demanda. I, pel que fa als colls d’ampolla que afecten un nombre creixent d’indústries i serveis, bo serà tenir en compte que el 55% de les empreses consideren que no normalitzaran aprovisionaments fins a l’arribada de l’estiu. De manera que la reversió del procés inflacionista demana temps i qualitat assistencial. La pèrdua de poder adquisitiu és evident, però caldria negociar augments salarials pensant més en la inflació futura que en la passada. En aquest punt, les previsions del BCE han de servir de referent, perquè ens convé continuar gaudint del seu nodriment durant el trajecte.

D’una altra banda, la creixent pèrdua de sincronia entre les principals economies del planeta. Posicions distants en el cicle econòmic acaben generant divergències en política econòmica i canvis d’expectatives que afecten els mercats financers. Viurem ensurts als mercats de divises, deute i accions. La intensitat dependrà del grau de coherència en la resposta i de com s’alteren les percepcions dels inversors. Com a monstruari xinès, hi trobem el volum de deute hipotecari, un consum insaciable d’energia i una insostenible política covid zero que agreuja les tensions als subministraments.

Pertoca, doncs, marcar tendències més que no pas proclamar auguris i pregonar conclusions fermes, perquè les pautes conductuals humanes no solen ser lineals ni previsibles, sobretot en condicions percebudes de risc i incertesa. Cal confiar que sabrem aprofitar l’impuls fiscal a Europa, defugir temptacions neoproteccionistes, mantenir sota control la inflació i millorar el nostre capital humà i tecnològic, perquè ben aviat el marge d’actuació fiscal serà sensiblement menor.