Salut

Essencials de baixa, caos públic

Les plantilles de salut, educació i altres sectors imprescindibles es veuen reduïdes pels contagis de la sisena onada

A l’atenció primària i als hospitals molts professionals han d’allargar horaris o doblar torns

Es fa difícil fer una foto fixa de l’afec­tació en els ser­veis essen­ci­als de la sisena onada de la covid, per la mateixa fluc­tu­ació de con­ta­gis i les bai­xes labo­rals que pro­vo­quen. A mit­jan set­mana, Cata­lu­nya tenia més de 123.000 per­so­nes de baixa labo­ral, pràcti­ca­ment el doble que set dies abans, i aquesta òmicron des­fer­mada ha del­mat tem­po­ral­ment els efec­tius de molts ser­veis impres­cin­di­bles. La salut, l’edu­cació, el trans­port i els cos­sos de segu­re­tat s’han vist afec­tats per una falta de per­so­nal insòlita.

La sani­tat és pot­ser l’àmbit que més està notant aquest impacte en les plan­ti­lles. Manel Pulido, de l’àrea pública del sin­di­cat CCOO, explica que en el sec­tor sani­tari, en funció del cen­tre i la zona, hi ha entre un 3% i un 7% de per­so­nal de baixa, perquè “no hi ha borsa de tre­ball d’infer­mers i met­ges, per la qual cosa la falta de subs­ti­tu­ci­ons repre­senta una sobrecàrrega per als pro­fes­si­o­nals en actiu”.

Una met­gessa del CAP de la Bis­bal d’Empordà comenta: “És tot tan fla­grant que ja ni ens quei­xem.” Ara mateix, al CAP no hi ha prou met­ges, infer­me­res ni admi­nis­tra­tius perquè aga­fin el relleu de la gent que cau malalta. “Tenim vuit per­so­nes de baixa i en total som menys de qua­ranta, per aten­dre un cens de 12.000 per­so­nes”, explica. A la Bis­bal han can­viat molt les coses en els últims anys, quan s’ha pas­sat de tenir sem­pre algú per fer subs­ti­tu­ci­ons a haver d’assu­mir la feina dels com­panys malalts, per als quals només es con­trac­ten relleus si es pre­veu una baixa llarga.

Les reta­lla­des es patei­xen més que mai i “hi ha met­ges que ate­nen en una jor­nada fins a 40 per­so­nes”. “I no som dels que estem pit­jor –agrega la facul­ta­tiva–, perquè com que tenim la població dis­persa per molts pobles de la comarca i fem visi­tes a domi­cili, tenim un nom­bre de paci­ents assig­nats una mica més baix que en altres llocs, però hi ha com­panys que ate­nen més de 50 malalts dia­ris, allar­guen les jor­na­des o s’empor­ten feina per fer-la des de casa.” El per­so­nal admi­nis­tra­tiu també va molt pres­si­o­nat: “Tot­hom fa més feina del que es pot.”

Per apor­tar el pano­rama sen­cer, convé recor­dar que, a banda de les suc­ces­si­ves ona­des, en els últims anys l’atenció primària ha anat assu­mint el segui­ment de mol­tes pato­lo­gies cròniques, que ja no es deri­ven als espe­ci­a­lis­tes, com la dia­be­tis, la hiper­tensió, el trac­ta­ment del dolor... Un fet que agreuja encara més la situ­ació.

Dos anys sense solució

Al CAP de Palamós, hi ha 63 per­so­nes de baixa després del pas d’un tsu­nami d’òmicron en un efecte dòmino que va coin­ci­dir amb les vacan­ces de Nadal d’una part del per­so­nal. Una infer­mera del CAP denun­cia que mal­grat tot el que està pas­sant “no s’està reforçant el sis­tema”, i que només s’hi han incor­po­rat un parell de ges­tors covid per fer ras­tre­jos de con­tac­tes. “Si fa dos anys que estem en pandèmia, per què no s’ha con­trac­tat més gent?”, comenta, i hi afe­geix: “Això es podia adme­tre en la pri­mera onada, quan els va aga­far des­pre­vin­guts, però no ara.” Tot ple­gat, subrat­lla, és la mos­tra que “s’han car­re­gat l’atenció primària”.

Els ser­veis d’urgències també van des­bor­dats per la falta de per­so­nal. A l’hos­pi­tal de Santa Cate­rina de Salt, hi ha dies que a última hora del ves­pre encara hi ha 30 per­so­nes espe­rant per ser ate­ses. Són uns 25 met­ges i, a urgències, en cir­cumstàncies nor­mals, n’hi ha qua­tre al dia i dos a la nit. Un dels pro­fes­si­o­nals explica que fa poques set­ma­nes la direcció va ampliar els torns fins a cinc i tres met­ges, res­pec­ti­va­ment. Però l’òmicron també hi ha ater­rat i hi ha hagut moments en què calia cobrir dues per­so­nes amb la resta de per­so­nal. Això ha com­por­tat que molts pro­fes­si­o­nals hagin hagut de fer tres torns seguits de dotze hores o hagin estat una set­mana tre­ba­llant cinc dies dotze hores segui­des. “De vega­des –explica aquest tes­ti­moni–, un torn queda des­co­bert i això és una sobrecàrrega increïble.”

Menys per­so­nal, doncs, en un moment en què hi ha diferències res­pecte a la pri­mera onada, quan la gent tenia por i només acu­dia als hos­pi­tals quan estava molt mala­ment. “Era dur, perquè tro­ba­ves casos molt difícils i dolo­ro­sos, però la feina era pràcti­ca­ment només coro­na­vi­rus”, comenta el metge. Ara ja no és així. Si a Santa Cate­rina nor­mal­ment hi ha al vol­tant d’un cen­te­nar de visi­tes d’urgències, aquest mes hi ha hagut dies amb pràcti­ca­ment el doble. I no totes de coro­na­vi­rus. “Som un embut”, comenta aquest facul­ta­tiu. A planta no hi ha llits i molts es que­den a urgències. “Això vol dir que hem d’assu­mir malalts que hau­rien d’estar ingres­sats i que no ens toca­rien, com ara els que no poden anar a l’UCI però que tam­poc es poden que­dar sense vigilància cons­tant. Són malalts de plu­ri­pa­to­lo­gia, molt deli­cats, que no podrien ser intu­bats. I aquests també els hem d’assu­mir, perquè a urgències tenim mit­jans simi­lars a una UCI, com ara el moni­to­ratge.”

En altres àmbits, com l’edu­cació, el trans­port i els cos­sos de segu­re­tat, l’efecte de la sisena onada també es deixa sen­tir, en més o menys grau. A l’admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat, per exem­ple, no es cons­ta­ten gai­res bai­xes, segons les fonts con­sul­ta­des, però també cal tenir en compte que més d’un terç del per­so­nal fa tele­tre­ball, i que, dins d’aquest col·lec­tiu, molts emple­ats, tot i estar con­ta­gi­ats, tre­ba­llen des de casa si es tro­ben bé i no cur­sen la baixa. En canvi, a les for­ces de segu­re­tat, s’han donat casos com els de la poli­cia local de Cale­lla, que ha hagut de tan­car la comis­sa­ria a les nits perquè no té efec­tius i deriva el ser­vei als Mos­sos.

Pel que fa a altres cen­tres, com les residències i l’admi­nis­tració de justícia, només s’estan fent subs­ti­tu­ci­ons en cen­tres de menors i residències d’avis i dis­ca­pa­ci­tats. A la resta no hi ha bor­ses de tre­ball o estan exhau­ri­des, com per exem­ple a les pre­sons.

Fran­cisco Cárde­nas, fer­ro­vi­ari de la UGT, indica que no hi ha borsa de tre­ball entre els maqui­nis­tes, perquè “no n’hi ha que esti­guin a l’atur i no es pot con­trac­tar un per­so­nal que no exis­teix”. El motiu: calen sis mesos per tenir el car­net de maqui­nista i és un tràmit que costa diners. D’altra banda, la llei de segu­re­tat, lògica­ment, pro­hi­beix allar­gar jor­na­des i, per tant, les absències, difícils de cal­cu­lar perquè les bai­xes van fluc­tu­ant d’un dia a l’altre, pro­vo­quen supres­si­ons dels trens menys habi­tu­als per garan­tir el ser­vei a les hores de més afluència.

Limi­ta­ci­ons en el trans­port

En el cas del trans­port per car­re­tera, Juan José Pérez, res­pon­sa­ble a la UGT del sec­tor, comenta que hi ha mol­tes incidències en la pres­tació de ser­veis en empre­ses de trans­port de viat­gers. “Hi ha mol­tes com­pa­nyies que no poden tenir actiu el 100% del ser­vei perquè no tenen con­duc­tors.” No és el cas de TMB, que, afirma Pérez, “juga en una altra lliga”, perquè tenen una borsa de suplents i poden resol­dre mol­tes absències modi­fi­cant vacan­ces o dies de festa, que retor­na­ran més enda­vant. Sí que patei­xen, però, les línies peti­tes, com ara les que tenen qua­tre o cinc cot­xes i han de fun­ci­o­nar amb dos o les que han hagut de sus­pen­dre línies. Pérez comenta que a l’Aerobús, per exem­ple, si hi ha qua­tre cot­xes, “en tre­uen un i ja està”. L’empresa Mon ha reduït un 30% el ser­vei per les bai­xes per covid, que s’afe­gei­xen als seus pro­ble­mes interns. Tot ple­gat com­porta retards molt impor­tants i “s’han regis­trat agres­si­ons a con­duc­tors, que són els que paguen la situ­ació”, postil·la Pérez.

Si hi ha mitjans, hi ha solucions

En alguns casos, s’han hagut de prendre mesures dràstiques i alhora imaginatives. Aquesta mateixa setmana, des del seu compte de Twitter, Aigües de Barcelona confirmava que personal de la companyia s’havia confinat a l’EDAR Besòs “per garantir la normalitat del servei essencial del cicle integral de l’aigua”. Amb la mesura, Aigües de Barcelona vol assegurar el funcionament de les infraestructures i alhora “vetllar per la seguretat i la salut dels treballadors”, arran del fort increment del nombre de contagis en les últimes setmanes a causa de la variant òmicron. Per assegurar que els treballadors confinats tinguin el màxim confort, la companyia hi ha instal·lat autocaravanes i els garanteix “tots els mitjans i serveis que puguin necessitar durant la seva estada a la planta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.