Les celebracions pel triomf electoral de Gabriel Boric no s’havien acabat encara a Xile quan la ciutat de Santiago va despertar el 20 de desembre passat amb desenes de pintades amb el mateix missatge: “Boric, no facis el desentès amb els presos polítics.” Acompanyava el text el dibuix d’una bomba a punt d’explotar. Traduït, els manifestants de les revoltes d’octubre del 2019 exigien amb llenguatge del carrer al president electe que alliberés els detinguts per aquestes protestes, 69 dels quals fa dos anys que estan en presó preventiva en espera d’un procés judicial que no arriba. Boric va esquivar durant la campanya presidencial parlar directament d’un dels temes més polèmics de l’actualitat política xilena. La setmana passada, finalment, va instar el Senat a aprovar una llei d’indult general que està en un calaix des del gener del 2021.

La repressió de les protestes del 2019 es va saldar amb una trentena de morts, 230 persones amb lesions oculars greus provocades pels perdigons disparats per la policia i centenars de detinguts. El govern de Sebastián Piñera va aplicar aleshores la llei de seguretat nacional, que en el marc de l’estat d’excepció que regia llavors va permetre endurir les penes i disminuir les exigències judicials pels arrestos. Els familiars de les víctimes de la repressió fa dos anys que demanen que s’alliberin els detinguts. Boric es va fer seves les demandes durant la campanya. Com a líder estudiantil i defensor de les protestes, la llibertat dels presos va formar part del seu discurs en la primera volta de les presidencials, el 21 de novembre, quan va quedar per sota de l’ultraconservador José Antonio Kast. Però apressat a moderar el discurs, en la segona volta, Boric va prometre resoldre “cas per cas” la situació d’aquells que encara estan en presó preventiva. El canvi no li va impedir guanyar la presidència, però l’exigència dels seus votants més radicals es manté viva.

Dos dies després de la victòria, Boric es va reunir amb el president Piñera a La Moneda. Allà va tornar a tocar el tema dels “presos polítics”, com considera els detinguts de les revoltes. “Una de les nostres prioritats al govern serà que hi hagi veritat, justícia, reparació i no repetició”, va dir. Aquesta setmana ha fet un pas més i va decidir defensar la llei d’indult, que ja és al Senat. “Nosaltres volem abordar la situació dels presos al més aviat possible, volem que això es resolgui en aquest Congrés, aquesta legislatura. Faig una crida als senadors a resoldre això aquest gener, no pot continuar esperant”, va dir Boric. L’aposta de Boric no és simple. Segons la configuració del Senat actual, necessita que almenys dos senadors de la dreta votin a favor de l’indult. No serà fàcil.

La campanya de Kast, l’adversari de Boric, va prometre ordre i mà de ferro contra els revoltats. I ni parlar-ne, d’alliberar persones que la dreta considera autores d’actes terroristes. Boric, en canvi, busca una amnistia que li permeti iniciar el seu govern al març amb una qüestió espinosa solucionada, d’acord amb el canvi de discurs que ha promès. “Nosaltres, com a govern, ens comprometem a establir un diàleg que sigui ampli, amb tots els sectors, perquè no es tracti ni de vencedors ni de vençuts, ni d’un sector contra un altre, sinó que volem generar la unitat que ens permetrà tirar endavant després d’un període de tensió i divisió com el que hem tingut en els últims anys”, va dir Boric. “Alliberar, alliberar, els presos per lluitar”, va ser una consigna que es va sentir en gairebé tots els actes de campanya en què va participar Boric. El reclam social també la nit de la victoria, el 19 de desembre.