La cursa al Quirinal, el turó més alt de Roma i seu de la presidència de la República d’Itàlia, s’ha iniciat amb un pacte entre els principals partits per votar en blanc. El procés electoral per escollir el nou cap d’estat va començar ahir a la tarda, i el resultat no va ser cap sorpresa. El procediment sol durar uns quants dies, i les primeres votacions serveixen per perfilar estratègies i estudiar les dels rivals. Mil nou “grans electors” són els encarregats d’escollir el president de la República. En les tres primeres eleccions el quòrum ha d’assolir els dos terços. Això vol dir que serà dijous el primer dia en què, per obtenir un resultat, n’hi haurà prou només amb la majoria absoluta. Per tant, i malgrat que pot passar qualsevol cosa, i encara més a Itàlia, s’espera que sigui a partir de dijous que pugui arribar el nom del futur president o presidenta.

Aquestes eleccions a la presidència de la República giren al voltant del primer ministre, Mario Draghi. Des del mes de febrer de l’any passat, l’expresident del Banc Central Europeu va posar-se al capdavant d’un executiu “d’unitat nacional” perquè els partits no aconseguien arribar a cap acord per governar. Com que de cara a escollir el càrrec més alt del país –que dura set anys, amb opció de renovar– les dificultats són encara més grans, la situació es repeteix. L’únic nom que es considera de consens és l’exbanquer, que és respectat a fora i no fa passar vergonya a cap partit parlamentari. Però això suposaria trobar un altre primer ministre i hi hauria moltes probabilitats que caigués el govern. Per això es diu que es juga una doble partida. D’una banda s’està negociant per trobar un cap d’estat i, de l’altra, en mans de qui deixar el govern.

A priori els dos blocs més clars que hi ha són, d’una banda, els que volen que Draghi continuï al capdavant del govern, perquè no els convé anar a noves eleccions. De l’altra, els que es beneficiarien de la caiguda del govern i d’anar a les urnes –l’extrema dreta, i en particular Germans d’Itàlia, l’únic partit que no és al govern actual–. Un altre motiu més mundà que tenen els parlamentaris per no estroncar la legislatura és que si no arriben al mes de setembre perden la pensió. Per això, i com que el vot és secret, es tem que hi hagi parlamentaris que puguin actuar per lliure i no respectar les indicacions del partit per tal de mantenir l’escó.

Com cada primera jornada d’eleccions presidencials, l’atenció no va raure a les urnes, que eren a l’hemicicle del Parlament, sinó als passadissos i als despatxos. Totes, trobades no oficials filtrades pels equips de comunicació d’una i altra banda. L’estrella de les reunions d’ahir va ser el líder de la Lliga, Matteo Salvini, ja que els seus vots van molt buscats. Primer es va reunir amb Draghi; després, amb el secretari del Partit Demòcrata, Enrico Letta, i més tard ho va fer amb el seu exprimer ministre, Giuseppe Conte. Salvini podria estar negociant donar suport a Draghi al Quirinal a canvi d’obtenir de nou el Ministeri de l’Interior. A mitja tarda, l’equip de comunicació de Silvio Berlusconi va filtrar que hi hauria una telefonada entre Draghi i l’exCavaliere. Berlusconi ha renunciat a ser president de la República però no pas a ser decisiu, com sempre.

Tal com és tradició, a part de la majoria de vots en blanc també hi va haver noms que, durant el recompte, feien escapar riures cada cop que eren pronunciats. Per exemple, els d’alguns presentadors televisius, com Alberto Angela.