Política

L’OTAN reforça la rereguarda d’Ucraïna per l’amenaça russa

El president nord-americà es reuneix d’urgència amb els líders europeus i posa en alerta les tropes

França i Alemanya intentaran reactivar les negociacions diplomàtiques amb una reunió a París demà

Europa s’apropa a l’abisme de la guerra. El bloqueig en les negociacions diplomàtiques entre els Estats Units i Rússia ha accelerat els temors d’una nova invasió russa d’Ucraïna. L’OTAN mou fitxa en el tauler prebèl·lic i reforça la rereguarda del país, però no llança la tovallola diplomàtica. Demà es reprendran els contactes a París.

A l’altra banda de l’Atlàntic, el president dels Estats Units, Joe Biden, va convocar ahir a la tarda una reunió urgent amb els líders europeus abans de presentar per escrit la seva resposta a les exigències russes. La trobada telemàtica amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell Europeu, Charles Michel; el president de França, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz; el primer ministre d’Itàlia, Mario Draghi; el president de Polònia, Andrzej Duda; el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va servir per coordinar-se de cara als pròxims dies.

Després que els serveis d’intel·ligència nord-americans detectessin un augment de tropes russes a la frontera amb Ucraïna (ara ja n’hi hauria més de 100.000, diuen), diversos estats membres de l’OTAN han enviat reforços a l’est d’Europa. Un vaixell espanyol va cap al mar Negre, que banya les costes d’Ucraïna i Rússia. També en el flanc sud, Bulgària i Romania rebran més efectius aeris dels Països Baixos i França. Al nord, Dinamarca enviarà una fragata al mar Bàltic i quatre avions de combat a Lituània. Les petites repúbliques bàltiques estan molt nervioses.

“Sempre respondrem a qualsevol deteriorament de la seguretat al nostre entorn”, va advertir ahir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Els Estats Units no posen els peus encara en territori europeu, però ahir van posar en alerta 8.500 tropes, segons va anunciar el portaveu del Pentàgon, John Kirby.

La recriminació de Moscou

Amb una bona dosi de cinisme, Moscou acusa els EUA i l’OTAN d’augmentar la tensió en la crisi d’Ucraïna amb aquest desplegament de tropes. “L’escalada de tensió obeeix a les accions informatives i concretes que emprenen els Estats Units i l’OTAN”, va recriminar ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Stoltenberg va replicar que el desplegament és “defensiu” i “proporcionat”.

Converses a París

Mentre l’OTAN prepara els tancs, França i Alemanya intentaran reactivar les negociacions diplomàtiques amb una reunió a París demà, segons va informar ahir l’Agence France-Presse. Fent reviure el conegut com a “format de Normandia”, l’eix francoalemany farà de mitjancer en unes converses entre oficials russos i ucraïnesos. D’altra banda, és imminent la proposta dels EUA amb “idees” per resoldre el conflicte. A Kíev esperen amb nerviosisme i demanen no alimentar l’espiral bèl·lica amb l’alarmisme prematur.

Sempre respondrem a qualsevol deteriorament de la seguretat al nostre entorn
Jens Stoltenberg
secretari general de l’otan

La UE no evacuarà les ambaixades

“No cal dramatitzar”, opinava ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. La Unió Europea es desmarca dels Estats Units i el Regne Unit i no evacuarà familiars del personal diplomàtic a Ucraïna. Almenys, de moment. Tampoc ho farà l’Estat espanyol, segons va assegurar el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, després de reunir-se amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les. “La situació ja és prou tensa, no cal agreujar-la i fer política-ficció”, va dir per transmetre un missatge de “tranquil·litat” als ciutadans de l’Estat que es troben al país. Brussel·les no veu necessàries les precaucions que estan prenent els nord-americans i els britànics. Al final de la reunió d’ahir, els ministres d’Afers Estrangers de la UE van connectar per videoconferència amb el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, i li van demanar explicacions per aquesta decisió. Segons Borrell, el secretari d’Estat nord-americà no va aportar indicis nous per témer una situació de risc a Kíev. Fonts diplomàtiques defensaven ahir que per donar suport a Ucraïna “cal estar sobre el terreny” i qüestionen el missatge que s’envia amb una evacuació. El club europeu s’aguanta la respiració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.