És la primera escletxa de llum en dies, davant de l’escalada en la tensió entre les fronteres de Rússia i Ucraïna que amenaça una nova guerra. Els consellers diplomàtics dels caps d’estat i de govern de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya van acordar ahir, després d’una llarga reunió a l’Elisi, mantenir l’alto el foc que hi ha en aquesta regió de forma precària des del juliol del 2020, “independentment de les diferències sobre altres temes”. A més, es comprometen a potenciar els contactes perquè hi hagi negociacions directes entre Kíev i els grups separatistes prorussos que ocupen dues regions de l’est d’Ucraïna des del 2014. Paral·lelament, els Estats Units i l’OTAN responien per carta la demanda de Rússia de no ampliar l’Aliança Atlàntica cap a Ucraïna, sense revelar-ne el contingut.

Per garantir que aquests desitjos per part de les diplomàcies reunides a París són efectius, s’ha decidit celebrar una altra reunió de les mateixes característiques d’aquí a dues setmanes a Berlín. En tot cas, era la primera vegada des del desembre del 2019, en l’àmbit de cimera a París mateix, en què l’anomenat Format de Normandia dels quatre països permetia un cara a cara entre Kíev i Moscou. I la primera vegada també des de llavors en què se signa un comunicat conjunt, en què, segons fonts de l’Elisi, “s’ha aconseguit un senyal de compromís rus” i s’ha trobat “un camí per a la desescalada”.

La trobada, que va durar vuit hores i mitja i va ser qualificada “de difícil” i “amb alts i baixos” per aquestes mateixes fonts, tenia com a amfitrió el diplomàtic Emmanuel Bonne, conseller del president francès, Emmanuel Macron, i reunia el seu homòleg alemany, Jens Plötner; el subdirector de l’oficina del Kremlin, Dimitri Kozak, i home de confiança del president rus, Vladímir Putin, i el cap de l’administració presidencial ucraïnesa, Volodímir Zelenski, a més d’altres consellers dels ministeris d’Afers Estrangers.

En aquest breu comunicat final s’expressa “un suport incondicional de l’alto el foc i una plena adhesió a les mesures de reforç de l’alto el foc del 22 de juliol del 2020”. I els signants “reafirmen que els Acords de Minsk són la base del treball del Format de Normandia” i es diuen “compromesos a atenuar els desacords actuals sobre els treballs a venir”. Amb aquests eufemismes, sobre uns Acords de Minsk que s’han incomplert contínuament des de l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 i l’ocupació prorussa de Donetsk i Lugansk, es tracta de rellançar els grups de treball per temes humanitaris entre el govern ucraïnès i els separatistes on totes dues bandes sí que s’asseuen a la taula. Però, de moment, Kíev no els reconeix com a interlocutors per tractar de l’estatut de la regió del Donbass, mentre que Moscou ho imposa com a condició.

El que no es coneix encara és com reaccionarà Rússia a la resposta que li han donat els Estats Units i l’OTAN a la seva exigència d’obtenir una garantia per escrit que l’Aliança no s’ampliarà cap a l’Est.

El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va evitar comentar el contingut dels documents, segons ell, per donar una oportunitat al diàleg. Si Putin es pren seriosament la situació, trobarà “idees per avançar en la seguretat col·lectiva”, hi va afegir. Tot i això, el secretari d’Estat va reiterar que les portes de l’OTAN estan “obertes” a nous socis i que això és un compromís irrenunciable dels aliats.

En aquest sentit, l’amenaça bèl·lica segueix latent. Rússia continua desplegant armament i tropes a la frontera amb Ucraïna i directament a la península de Crimea.

Dimarts, va iniciar unes noves maniobres de l’exèrcit de l’aire, amb 60 caces i bombarders, i de grups navals al mar Negre, amb exercicis terrestres de 6.000 soldats, segons va confirmar un comandant i van precisar les agències del país. Aquests exercicis es realitzen en quatre regions i, concretament, a les ciutats frontereres de Rostov i Krasnodar. El contingent es ve a afegir als més de 100.000 soldats que Moscou ja té desplegats a la zona des de fa setmanes.