Aragó avisa pel que fa als Jocs Olímpics d’hivern del Pirineu: o inclouen les seves muntanyes i les seves pistes d’esquí o no hi haurà candidatura. Aquest és el missatge clar i contundent que el president del govern autonòmic d’Aragó, Javier Lambán, va transmetre ahir després de deixar plantat el seu homòleg a Catalunya, Pere Aragonès.

La posada en marxa de la candidatura olímpica arrenca amb mal peu pels condicionants que el govern d’Aragó posa al projecte i també per la falta d’entesa entre els dos partits que governen l’Ajuntament de Barcelona, els comuns i el PSC. En el ple d’ahir es va constatar una vegada més que Ada Colau és als antípodes de l’entusiasme que demostra Jaume Collboni pels Jocs.

Els presidents Pere Aragonès i Javier Lambán s’havien de trobar en una cimera a Balaguer per abordar diverses qüestions en les quals els dos territoris poden col·laborar, com ara els fons europeus i la candidatura olímpica. El president de Catalunya viatjava dijous al vespre cap a Balaguer per estar a punt per a la reunió d’ahir quan Lambán va comunicar que anul·lava la cita. El motiu va ser que considera que els termes en què estava plantejada la reunió eren una “falta de respecte” per a Aragó.

En prendre la decisió de no anar a la reunió, Lambán va contactar amb el govern espanyol i amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i va insistir que qualsevol projecte de candidatura olímpica del Pirineu ha de portar el segell i l’empremta de l’ens olímpic estatal.

Després de la plantada, ahir Aragonès va comptar fins a deu, va contemporitzar i, en declaracions als mitjans, va dir que les discrepàncies que hi pugui haver sobre la candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030 s’han de resoldre “dialogant”. I hi va afegir: “No faré més gran una polèmica que no hauria d’haver existit. No tiraré més llenya al foc.”

Les explicacions que va donar ahir Lambán sobre la seva no assistència a la cita amb Aragonès van ser d’índole protocol·lària. “Fins ahir tot estava raonablement acceptat, però a partir de les dotze del migdia vam començar a constatar que les coses no transcorrerien així”, va dir Lambán, amb referència a la decisió del gabinet de Pere Aragonès d’evitar una compareixença conjunta, de manera que, una vegada acabada la reunió, se li “facilitaria un micròfon” mentre Aragonès “continuava amb la seva agenda”. Per Lambán, això és una “falta de respecte institucional”, perquè la trobada es plantejava en unes condicions “no tolerables”, i va advertir la Generalitat que “sense Aragó no hi haurà Jocs Olímpics d’hivern”.

Segons Lambán, la seva intenció era aprofitar la trobada de Balaguer per restablir les relacions amb Catalunya, sis anys després de l’última trobada mantinguda, i hi anava “amb l’ànim d’aconseguir” una posició conjunta amb relació a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern del 2030, en la línia de la posició del govern d’Espanya i del Comitè Olímpic Espanyol (COE) a favor d’una candidatura conjunta de tot el Pirineu i en un pla “d’igualtat”.

Després de la suspensió de la reunió, Aragonès va assegurar que manté plena disposició per reunir-se amb Lambán quan el president d’Aragó ho consideri oportú, perquè la millor manera de resoldre les discrepàncies és “seure a parlar” i treballar “en positiu”.

Quant a la discrepància de fons, relacionada amb la decisió de qui ha de liderar una eventual candidatura olímpica, Aragonès va subratllar que el seu govern defensarà “el potencial de Catalunya per donar cabuda a tantes disciplines i proves com sigui possible”. I hi va afegir que Catalunya continuarà ferma per “defensar que els Jocs han de ser sostenibles, han de comptar amb el territori i han de basar la ubicació de les proves en criteris tècnics”.

El projecte dels Jocs d’Hivern genera moltes discrepàncies, també en l’àmbit municipal. Ahir, sense anar més lluny, en el ple de Barcelona va quedar clar que dins de l’equip de govern hi ha una estratègia divergent. Així, mentre que el socialista Jaume Collboni parlava amb molt d’entusiasme de fer de Barcelona capital d’uns Jocs d’hivern, el tinent d’alcalde Jordi Martí es pronunciava sobre la qüestió amb una falta absoluta d’entusiasme i parlant de “realisme”.

Martí es va preguntar quina serà la incidència del canvi climàtic en els gruixos de neu del Pirineu el 2030 i va demanar estudis seriosos sobre la qüestió. En canvi, Collboni va dir que el projecte és il·lusionant i va apostar per fer-lo des de la solidaritat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al final, el ple va votar una proposa de Junts per tal que Barcelona posi tot el seu potencial al servei dels Jocs si finalment s’aprova tirar endavant la candidatura olímpica.