Avui fa just un any, la junta militar liderada pel general Min Aung Hlaing va prendre el poder després de derrocar el govern civil i arrestar als principals líders democràtics del país, entre ells la seva líder de facto, la premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi. Al llarg d’aquests darrers dotze mesos, el tatmadaw –tal com es coneix l’exèrcit– ha anat incrementant la cruesa de la repressió. Al mateix temps, els ciutadans han passat d’un moviment de resistència pacífic a la militarització d’una part de la resistència, fins al punt que alguns experts ja descriuen Birmània com si visqués en una guerra civil oberta.

A mitjans d’abril passat, polítics enderrocats i activistes prodemocràtics van anunciar la formació d’un govern d’unitat nacional (NUG, en les sigles en anglès), lleial a Suu Kyi, amb què plantar cara a la junta militar. Aquest govern d’unitat nacional opera de manera clandestina per evitar la repressió de la junta. Es defineix com el representant legítim del poble birmà, però és un reconeixement que de moment no ha estat avalat pels països de la regió ni per cap institució internacional, tot i que tant la Xina com els EUA hi han establert contacte.

Tot i aquesta falta de reconeixement formal, el govern civil a l’ombra va crear la Força de Defensa del Poble, un exèrcit al qual s’han unit milers de birmans des de fa mesos i que hauria estat formant-se en zones fora de control dels colpistes. A aquesta força cal afegir-hi els exèrcits dels nombrosos grups ètnics rebels, tots ells contraris al cop perpetrat per Min Aung Hlaing, que han aconseguit deixar de banda les diferències i lluitar contra els militars revoltats del tatmadaw.

Després d’estar gairebé quatre mesos desapareguda, la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi va comparèixer en públic per primer cop el 24 de maig davant un tribunal per ser acusada formalment de nombrosos delictes. La televisió pública, controlada pels militars, va emetre’n unes imatges al banc dels acusats. El 6 de desembre, la van sentenciar a quatre anys de presó per incitació contra els militars i per vulneració de les normes contra la pandèmia, encara que aquesta pena va ser rebaixada a dos anys de presó. Posteriorment, el 10 de gener Suu Kyi va rebre quatre anys més de presó per importació i possessió il·legal de walkie-talkies i vulneració de les mesures sanitàries. Aquest dilluns, la líder de 76 anys va ser un cop més acusada formalment pel delicte de frau electoral durant els comicis de novembre del 2020, en què el seu partit va arrasar. A més d’aquest nou càrrec, la justícia birmana la jutja per vulneració de la llei de secrets oficials, un delicte castigat amb fins a 14 anys de presó, i per un gran nombre de delictes de corrupció, castigats cadascun amb un màxim de 15 anys de presó.