El poble birmà resisteix

Avui fa just un any, la junta mili­tar lide­rada pel gene­ral Min Aung Hlaing va pren­dre el poder després de der­ro­car el govern civil i arres­tar als prin­ci­pals líders democràtics del país, entre ells la seva líder de facto, la premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi. Al llarg d’aquests dar­rers dotze mesos, el tat­ma­daw –tal com es coneix l’exèrcit– ha anat incre­men­tant la cru­esa de la repressió. Al mateix temps, els ciu­ta­dans han pas­sat d’un movi­ment de resistència pacífic a la mili­ta­rit­zació d’una part de la resistència, fins al punt que alguns experts ja des­cri­uen Birmània com si visqués en una guerra civil oberta.

A mit­jans d’abril pas­sat, polítics ender­ro­cats i acti­vis­tes pro­de­mocràtics van anun­ciar la for­mació d’un govern d’uni­tat naci­o­nal (NUG, en les sigles en anglès), lle­ial a Suu Kyi, amb què plan­tar cara a la junta mili­tar. Aquest govern d’uni­tat naci­o­nal opera de manera clan­des­tina per evi­tar la repressió de la junta. Es defi­neix com el repre­sen­tant legítim del poble birmà, però és un reco­nei­xe­ment que de moment no ha estat ava­lat pels països de la regió ni per cap ins­ti­tució inter­na­ci­o­nal, tot i que tant la Xina com els EUA hi han esta­blert con­tacte.

Tot i aquesta falta de reco­nei­xe­ment for­mal, el govern civil a l’ombra va crear la Força de Defensa del Poble, un exèrcit al qual s’han unit milers de bir­mans des de fa mesos i que hau­ria estat for­mant-se en zones fora de con­trol dels col­pis­tes. A aquesta força cal afe­gir-hi els exèrcits dels nom­bro­sos grups ètnics rebels, tots ells con­tra­ris al cop per­pe­trat per Min Aung Hlaing, que han acon­se­guit dei­xar de banda les diferències i llui­tar con­tra els mili­tars revol­tats del tat­ma­daw.

Després d’estar gai­rebé qua­tre mesos des­a­pa­re­guda, la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi va com­parèixer en públic per pri­mer cop el 24 de maig davant un tri­bu­nal per ser acu­sada for­mal­ment de nom­bro­sos delic­tes. La tele­visió pública, con­tro­lada pels mili­tars, va eme­tre’n unes imat­ges al banc dels acu­sats. El 6 de desem­bre, la van sen­ten­ciar a qua­tre anys de presó per inci­tació con­tra els mili­tars i per vul­ne­ració de les nor­mes con­tra la pandèmia, encara que aquesta pena va ser rebai­xada a dos anys de presó. Poste­ri­or­ment, el 10 de gener Suu Kyi va rebre qua­tre anys més de presó per impor­tació i pos­sessió il·legal de walkie-talkies i vul­ne­ració de les mesu­res sanitàries. Aquest dilluns, la líder de 76 anys va ser un cop més acu­sada for­mal­ment pel delicte de frau elec­to­ral durant els comi­cis de novem­bre del 2020, en què el seu par­tit va arra­sar. A més d’aquest nou càrrec, la justícia bir­mana la jutja per vul­ne­ració de la llei de secrets ofi­ci­als, un delicte cas­ti­gat amb fins a 14 anys de presó, i per un gran nom­bre de delic­tes de cor­rupció, cas­ti­gats cadas­cun amb un màxim de 15 anys de presó.