“Tot i que vaig presentar una denúncia, no hi ha hagut una investigació per la mort de la meva mare quan era a la residència. Ningú m’ha trucat, m’ha demanat cap prova ni m’ha preguntat res. De fet, dubto que algú s’hagi arribat a llegir la denúncia.” Aquest és el lament de Daniel Martínez, però representa el sentir de molts afectats que van perdre un familiar ingressat a les residències per a gent gran durant els primers mesos de la pandèmia. La sospita que hi va haver actuacions molt qüestionables en l’entorn residencial que van desembocar en una gran mortalitat és un sentiment comú entre les persones en la mateixa situació que ell. Ara, un informe d’Amnistia Internacional (AI) els dona veu i denuncia que s’està fent una investigació “deficient” per part del ministeri fiscal sobre l’impacte de la pandèmia a les residències.

L’entitat considera que s’han d’investigar adequadament els protocols entre residències i hospitals. El ministeri fiscal ha conclòs que no van ser un impediment per al trasllat hospitalari de residents malalts, però AI defensa que els protocols en vigor durant la primera onada “van provocar violacions del dret a la vida o a l’accés a la salut”.

Segons l’organització, el 89% de les investigacions per morts a les residències de gent gran durant la pandèmia han estat arxivades “sense un mínim esforç per aclarir el que va passar”. A més, certifica que en molts casos s’han tancat expedients sense ni tan sols prendre declaració als afectats o als professionals dels centres implicats.

D’acord amb les dades de l’entitat, a Catalunya aquesta inacció afectaria les denúncies d’uns 200 familiars de víctimes amb relació a 30 residències.

Les víctimes confessen sentir-se abandonades i reivindiquen el seu dret a conèixer la veritat. “Vull saber què estava passant. A la meva mare no ens la tornaran, però una cosa així, que es podria haver evitat, volem que no passi mai més”, indica Ana María, que fa un any i mig va presentar una denúncia al jutjat per la mort de la seva mare a la residència Federica Montseny de Barcelona sense que fos traslladada a un hospital.

La seva investigació encara no ha estat tancada. Però no ha tingut la mateixa sort Enriqueta López, que encara té remordiments per haver ingressat la seva mare a la residència Bertran i Oriola, on va morir. “Em sento culpable per haver confiat en aquesta gent; tinc remordiments perquè, si hagués estat amb mi, potser encara seria viva”, reflexiona. La fiscalia ja li ha arxivat les tres querelles que ha presentat, així que n’està preparant una quarta: “Diuen que no hi ha indicis, però no ens han demanat que els facilitem documents, fotos o testimonis”, es queixa.

Per Amnistia Internacional, “les autoritats han incomplert l’obligació d’investigar de forma exhaustiva les vulneracions del dret a la vida a les residències, tal com exigeix el dret internacional dels drets humans” i això “no s’assegurarà una adequada reparació del dany causat, ni garanties de no repetir-lo en el futur”.