Vladímir Putin va trencar ahir el seu silenci sobre la crisi ucraïnesa. Des del desembre, quan va començar a concentrar desenes de milers de tropes a la frontera amb Ucraïna, el president rus havia evitat comentar públicament la nova escalada de tensió amb Occident. Ahir va aprofitar la visita al Kremlin del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per acusar els Estats Units d’empènyer-lo a iniciar un conflicte per poder justificar la imposició de dures sancions.

En una roda de premsa conjunta posterior a la trobada, el líder rus va reiterar que una eventual entrada d’Ucraïna a l’OTAN podria desembocar en una guerra entre Rússia i els aliats pel control de Crimea. Tot i recordar que Moscou dona per “tancat” l’afer de Crimea i el considera “territori sobirà seu”, el mandatari rus va subratllar que en la doctrina militar d’Ucraïna figura “la recuperació” d’aquesta península banyada pel mar Negre, “incloent-hi la via militar”.

I va plantejar un escenari en què, un cop a dins de l’OTAN, Ucraïna podria llançar una operació militar contra Crimea i el Donbass amb l’ajuda de l’armament ofensiu modern que els aliats desplegarien al seu territori, com ja van fer a Polònia i Romania.

Putin va acusar Washington no tant de preocupar-se per la seguretat del país veí, sinó de fer servir Ucraïna com a “instrument” per “contenir el desenvolupament de Rússia”. “Arrossegar-nos a un conflicte armat i imposar-nos, amb l’ajuda dels seus aliats a Europa, les sancions més dures. O arrossegar Ucraïna a l’OTAN, emplaçar-hi armament ofensiu i animar els ultranacionalistes a arreglar l’afer del Donbass i Crimea per la via militar, de manera que també ens empenyerien a un conflicte armat”, va dir.

“Si es vol evitar aquesta seqüència negativa –i nosaltres volem fer-ho–, cal tenir en compte de veritat els interessos de tots els països, inclosa Rússia, i trobar una variant per a la solució d’aquest problema”, hi va afegir. El president rus va acusar els líders occidentals d’haver incomplert la promesa de no ampliar l’OTAN “ni una polzada” més cap a l’est i va explicar que estan analitzant “detingudament” la resposta per escrit dels nord-americans i l’OTAN a les demandes de seguretat de Rússia. “Però ara ja és clar que les principals preocupacions russes han estat ignorades.”

Pel seu cantó, Orbán, a qui l’oposició hongaresa havia demanat que cancel·lés el seu viatge a Moscou, va assegurar que, tot i que les posicions divergeixen molt, “es poden acostar”, i va expressar la confiança que les negociacions que tindran lloc en les pròximes setmanes “es tradueixin en un acord”.

Des de Washington, el secretari d’Estat, Antony Blinken, va instar ahir el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, a una “desescalada immediata” i a “retirar tropes i equips de les fronteres d’Ucraïna”. Blinken va reiterar la “disposició” a continuar per la via diplomàtica el diàleg “substantiu” amb Moscou sobre les “preocupacions de seguretat mútues”, així com “el compromís dels EUA amb la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna i el dret de tots els països a determinar la seva política exterior i les seves aliances”. Una altra invasió d’Ucraïna, va advertir, tindrà “ràpides i greus conseqüències”.