Política

Putin acusa Biden i l’OTAN d’empènyer-lo al conflicte

El cap del Kremlin sosté que una entrada d’Ucraïna a l’Aliança podria desembocar en una guerra pel control de Crimea

Retreu que els aliats occidentals hagin “ignorat” les “principals preocupacions” de seguretat russes

Vladímir Putin va trencar ahir el seu silenci sobre la crisi ucraïnesa. Des del desembre, quan va començar a concentrar desenes de milers de tropes a la frontera amb Ucraïna, el president rus havia evitat comentar públicament la nova escalada de tensió amb Occident. Ahir va aprofitar la visita al Kremlin del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per acusar els Estats Units d’empènyer-lo a iniciar un conflicte per poder justificar la imposició de dures sancions.

En una roda de premsa conjunta posterior a la trobada, el líder rus va reiterar que una eventual entrada d’Ucraïna a l’OTAN podria desembocar en una guerra entre Rússia i els aliats pel control de Crimea. Tot i recordar que Moscou dona per “tancat” l’afer de Crimea i el considera “territori sobirà seu”, el mandatari rus va subratllar que en la doctrina militar d’Ucraïna figura “la recuperació” d’aquesta península banyada pel mar Negre, “incloent-hi la via militar”.

I va plantejar un escenari en què, un cop a dins de l’OTAN, Ucraïna podria llançar una operació militar contra Crimea i el Donbass amb l’ajuda de l’armament ofensiu modern que els aliats desplegarien al seu territori, com ja van fer a Polònia i Romania.

Putin va acusar Washington no tant de preocupar-se per la seguretat del país veí, sinó de fer servir Ucraïna com a “instrument” per “contenir el desenvolupament de Rússia”. “Arrossegar-nos a un conflicte armat i imposar-nos, amb l’ajuda dels seus aliats a Europa, les sancions més dures. O arrossegar Ucraïna a l’OTAN, emplaçar-hi armament ofensiu i animar els ultranacionalistes a arreglar l’afer del Donbass i Crimea per la via militar, de manera que també ens empenyerien a un conflicte armat”, va dir.

“Si es vol evitar aquesta seqüència negativa –i nosaltres volem fer-ho–, cal tenir en compte de veritat els interessos de tots els països, inclosa Rússia, i trobar una variant per a la solució d’aquest problema”, hi va afegir. El president rus va acusar els líders occidentals d’haver incomplert la promesa de no ampliar l’OTAN “ni una polzada” més cap a l’est i va explicar que estan analitzant “detingudament” la resposta per escrit dels nord-americans i l’OTAN a les demandes de seguretat de Rússia. “Però ara ja és clar que les principals preocupacions russes han estat ignorades.”

Pel seu cantó, Orbán, a qui l’oposició hongaresa havia demanat que cancel·lés el seu viatge a Moscou, va assegurar que, tot i que les posicions divergeixen molt, “es poden acostar”, i va expressar la confiança que les negociacions que tindran lloc en les pròximes setmanes “es tradueixin en un acord”.

Des de Washington, el secretari d’Estat, Antony Blinken, va instar ahir el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, a una “desescalada immediata” i a “retirar tropes i equips de les fronteres d’Ucraïna”. Blinken va reiterar la “disposició” a continuar per la via diplomàtica el diàleg “substantiu” amb Moscou sobre les “preocupacions de seguretat mútues”, així com “el compromís dels EUA amb la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna i el dret de tots els països a determinar la seva política exterior i les seves aliances”. Una altra invasió d’Ucraïna, va advertir, tindrà “ràpides i greus conseqüències”.

LA FRASE

Cal tenir en compte de veritat els interessos de tots els països, incloent-hi Rússia
Vladímir Putin
PRESIDENT DE RÚSSIA

Johnson fa costat a Zelenski a Kíev

Redacció

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va advertir ahir que la invasió russa d’Ucraïna seria un “desastre polític, humanitari i militar per a Rússia i el món”. “Més de 100.000 tropes russes estan concentrades a la frontera. Potser és la demostració més gran d’hostilitat cap a Ucraïna de les nostres vides”, va dir el premier conservador durant una roda de premsa conjunta a Kíev amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Johnson va recordar que també hi ha l’amenaça del “potencial desplegament” dels 30.000 soldats que Moscou va utilitzar el 2014 per envair la península de Crimea. A més, va subratllar que el Regne Unit i altres països preparen “un paquet de sancions que seran implementades així que la primera bota russa entri en territori ucraïnès”. Va negar que aquestes mesures siguin una “demostració d’hostilitat cap a Rússia”, sinó de suport “a la llibertat, la democràcia i la sobirania ucraïnesa davant l’amenaça russa”. Johnson va assegurar que pensava parlar amb Putin per telèfon així que tornés a Londres.

Qui ja hi va parlar ahir va ser el primer ministre italià, Mario Draghi, que va rebre del Kremlin la garantia que es mantindrà el subministrament de gas rus a Itàlia. Els dos dirigents estan d’acord en “la necessitat de reconstruir un clima de confiança” després de les tensions amb Ucraïna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.