L’amenaça d’un possible atac de Rússia a Ucraïna s’ha convertit en una autèntica partida d’escacs i l’estratègia acabarà sent decisiva en aquest torcebraç geopolític. Els EUA van moure fitxa i ahir el president Joe Biden va aprovar el desplegament d’uns 3.000 soldats nord-americans –que habitualment són a Europa– per reforçar el bàndol aliat com a “garantia del compromís dels EUA amb l’aliança”, segons fonts de la Casa Blanca.

Així, els soldats es distribuiran a l’est d’Europa en els pròxims dies, segons van assenyalar fonts de la Casa Blanca. D’aquests 3.000, 1.700 es desplegaran a Polònia i la resta –300–, a Romania. Aquesta reposició d’unitats addicionals és, segons la Casa Blanca, per “complir els compromisos” amb els aliats de l’OTAN. En un comunicat, l’administració nord-americana va subratllar que “no lluitaran a Ucraïna”. No són moviments permanents, responen a les condicions actuals” i, a més, “envien un senyal fort a Putin i al món”.

D’aquesta manera, s’afegeixen als entre 75.000 i 80.000 soldats que els EUA tenen a Europa com a forces estacionades permanentment i com a part de rotacions regulars. Amb aquest desplegament es pretén reforçar la capacitat de resposta de l’OTAN durant “un període de risc elevat” i contrarestar l’acumulació militar russa a tocar d’Ucraïna, consistent en més de 100.000 soldats, inclosa a la veïna Bielorússia, amb el suport de tancs, artilleria, helicòpters i avions de guerra. “Enviem un senyal fort a Putin i al món”, refermant el compromís dels EUA amb l’OTAN, assegura la Casa Blanca. Mentrestant, 8.500 soldats més es troben en alerta en sòl nord-americà per, en cas que s’obri el foc a Ucraïna, traslladar-s’hi.

L’última decisió presa per Biden respon al temor a tot Europa que Putin estigui disposat a envair Ucraïna, tot i que Rússia ha deixat clar que no té cap intenció d’iniciar un conflicte i està disposada a continuar els esforços diplomàtics. L’OTAN s’ha estat reforçant des de finals de l’any passat. Així, França ha decidit que enviarà reforços de tropes a Romania, com fan Dinamarca, l’Estat espanyol i els Països Baixos.

Els moviments militars es produeixen enmig de converses estancades amb Rússia sobre la seva acumulació militar a les fronteres d’Ucraïna. I mentrestant creixen les crides a favor del diàleg. L’última, la que va fer el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, que, després de reunir-se amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va manifestar que “és essencial que el diàleg continuï”. Ara bé, també va subratllar que “una nova agressió contra Ucraïna tindrà conseqüències greus”. La primera conseqüència palpable a Ucraïna és l’economia. Zelenski va dir que el seu govern ha pres mesures per calmar els mercats i la moneda local, la hrívnia.