ERC i Podem es repten a desfer rancúnies de la ferida laboral
Rufián vol refer ponts, però la confiança amb Díaz queda tocada
La vicepresidenta creu que se la perjudica electoralment perquè capta votant republicà
Reunir la taula depèn ara d’Andalusia
“En política no hi ha espai per a la rancúnia.” Minuts abans que ERC reflectís al marcador del Congrés el vot en contra de la reforma laboral i que fos l’auxili de Ciutadans i el PDeCAT –amb la decisiva ajuda del sí del diputat del PP Alberto Casero per error– el que salvés la llei, un líder de Podem ja reflexionava que ni ells ni els republicans es podran permetre avivar el rancor gaire temps. A pesar que la confiança dels republicans amb la vicepresidenta Yolanda Díaz queda tocada –l’enuig i la malfiança són recíprocs–, Gabriel Rufián (ERC) fa seu el repte de refer els ponts malmesos perquè resten dos anys de legislatura i l’agenda de lleis i la reactivació de la taula de diàleg imposaran que el PSOE s’oblidi de Cs i torni a mirar els socis d’investidura. “El futur de Catalunya inclou pactes amb una força política tan pròxima com els comuns”, sentencia Rufián.
Interioritzar el repte de desfer la rancúnia no vol dir que automàticament la ferida laboral cicatritzi. ERC és conscient que el no a la llei més emblemàtica de Díaz i la llufa del sí de Cs és posar plom liberal a les ales electorals de qui serà candidata de Podem el 2024, però nega cap afany de perjudici personal. No és això el que pensa la vicepresidenta i ministra de Treball: ella creu que des d’ERC se la vol perjudicar electoralment perquè ja hi ha enquestes internes en què Díaz captaria votant republicà.
Un problema personal?
Fonts de la negociació confirmen a aquest diari que, en l’esprint negociador, Díaz va etzibar a Rufián si tenia un problema personal amb ella a l’hora de votar la reforma laboral, i que ell li ho va negar. Per ERC, el problema és que el PSOE no admetia el que Díaz els oferia.
Díaz i En Comú Podem, però, no es creuen Rufián i se senten víctimes d’una pinça ERC-PSOE: amb ERC no afluixant la corda i amb el PSOE lligant el sí enverinat de Cs. Díaz coneix bé Catalunya i no només per implicació, sinó també gràcies a l’assessorament del cap de gabinet, Josep Vendrell, un històric d’ICV que complementa el nucli gallec de confiança que envolta la ministra nascuda a Ferrol.
On ERC no té desgast és en el front independentista: el PDeCAT de Ferran Bel –ell mateix va ser votant de la reforma del PP del 2012– hi ha votat també ara a favor, i tant ERC com Junts i la CUP han coincidit en el no.
Agenda de lleis pendents
Un cop aprovats i en vigor els pressupostos del 2022 i la reforma laboral, l’agenda de lleis pendents no s’atura i aviat arribaran la de l’audiovisual i la d’habitatge, entre d’altres. I aquí el PSOE no té el comodí de Cs i necessitarà ERC. “No hi ha col·lectiu laboral on es digui: «Com que això ha sortit malament, mai més.» La feina dels polítics és dialogar i tirar endavant una agenda legislativa que millori la vida de la gent”, diu Rufián. “O el govern s’esforça amb els socis o la cosa es pot complicar”, corrobora Aitor Esteban (PNB). Per la vicepresidenta Nadia Calviño, “cada projecte té les seves circumstàncies i la relació amb els socis d’investidura és excel·lent”.
ERC deslliga la reactivació de la taula de diàleg i el vot a les lleis, però el termòmetre de la normalització no serà total fins a la convocatòria de la taula. El problema: les eleccions a Castella i Lleó del 13 de febrer deixaran pas a una imminent convocatòria a Andalusia que per al PSOE tornarà a fer impopular la fotografia amb l’independentisme. “Si l’espai no funciona, no seria el fracàs només de l’independentisme sinó sobretot un fracàs de l’esquerra espanyola”, diu Rufián. Si la ferida laboral és oberta es mesura també al Parlament, on es veurà si els comuns tenen apetit de venjar Díaz en la figura de Pere Aragonès o si el rancor és passat.