Gran angular

ESTHER IZQUIERDO

PRESIDENTA DEL CLÚSTER DE L’ENERGIA EFICIENT DE CATALUNYA

“Per abaixar el preu de l’energia cal accelerar l’autoconsum”

Cal anar cap a una transició social, econòmica i mediambiental per salvar el planeta Cal saber la tarifa que tenim, activar mesures d’estalvi i fer manteniment per pagar menys
Hem de canviar el model energètic per descarbonitzar i optar per l’energia renovable
La digitalització és essencial per saber què consumim i com podem abaixar el cost de la factura
Si posant plaques solars en habitatges o indústries no és suficient, caldrà fer camps fotovoltaics
Per revertir el preu de la llum haurem de portar l’energia d’altres llocs i fer més autogeneració

La presidenta del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya diu que cal anar cap a una transició econòmica, social i mediambiental per salvar el planeta. Esther Izquierdo assegura que cal accelerar la transició energètica per anar abandonant els combustibles fòssils per donar més pes a les energies de fonts renovables.

Ha dit recentment que les ciutats ocupen només el 3% de la superfície de la terra, però en canvi representen entre el 60% i el 80% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni. Creu que s’ha de produir un canvi per revertir-ho?
Sí. Són dades que vaig veure quan analitzava els objectius del desenvolupament sostenible que van fixar les Nacions Unides el 2015. Cal actuar per mitigar el canvi climàtic. La COP26, que es va fer fa poc a Glasgow, va ratificar de seguir treballant perquè la temperatura del planeta no augmentés més d’un grau i mig.
I què pot fer la societat?
Podem fer diferents coses i en diferents indrets. Si pensem en la mobilitat, hem de començar a pensar cadascú com a ciutadans com podem canviar els nostres hàbits. Ara sembla que la població comença a estar més sensibilitzada. Cal que pensem com ens movem, cal anar cap al vehicle elèctric, tant cotxes com motocicletes. I també caldrà avançar amb la disminució del consum energètic i la digitalització.
I l’aspecte de l’edificació?
Efectivament, en aquest apartat tenim dos objectius: com abordem la nova edificació i com actualitzem la que ja està construïda. La construcció dels nous habitatges ja està sotmesa a noves normatives amb l’objectiu d’aconseguir que pràcticament no consumeixin energia amb un bon aïllament de la façana.
Per què hi ha persones que encara creuen que el canvi climàtica no és una realitat?
En la recent cimera de Glasgow es van reunir tant els governs com els científics, perquè aquests, al final, es dediquen a portar evidències que el canvi climàtic és una realitat. Només cal recordar els temporals Glòria i Filomena.
Realment serveixen d’alguna cosa les macrocimeres del clima com la COP26?
Sí, són necessàries. Perquè això és cosa de tots. Els països cal que s’organitzin de forma coordinada per anar cap a la mateixa direcció. L’objectiu final és disminuir les emissions. Com que és un problema mundial, es necessita que tots els governs intentin posar-se d’acord. D’aquella cimera va sortir un document amb diferents directrius encarades cap a unes accions concretes. Com a mínim existeix un full de ruta general perquè surtin uns acords bilaterals per combatre el canvi climàtic.
El que cal és avançar cap a una transició energètica.
Hem d’anar cap a una transició econòmica, social i mediambiental. I dintre d’aquesta mediambiental entraria l’energètica. Però hem de canviar el model energètic amb l’objectiu de descarbonitzar, per donar més pas a les energies de fonts renovables. Serà clau que tothom pugui arribar a participar-hi tenint una instal·lació que generi energia. Es tracta de canviar el model i activar la participació.
Està avançant adequadament la generació d’energia renovable?
L’objectiu és que el 2050 tota l’energia sigui renovable i el 2030 ho sigui almenys el 50%. Però la tramitació no és fàcil, abans cal fer uns estudis previs, projectes, donar un temps per a l’execució de les obres, permisos, etc.
I després cal tenir en compte moltes objeccions per part del territori.
Les posades en marxa d’aquestes instal·lacions s’han de fer bé i per tant s’ha de trobar l’equilibri en cada territori entre la necessitat de canvi de model energètic per generar energies renovables i el territori, per veure quines necessitats i oportunitats té.
És cert que cada cop més veurem camps destinats a l’agricultura ocupats per plaques solars?
Si necessitem fer aquest canvi de model energètic necessitem dos tipus d’instal·lacions, les solars i les eòliques. És cert que es poden aprofitar les teulades dels edificis residencials, equipaments o indústria i que aquestes instal·lacions estiguin pensades per a l’autoconsum en el mateix edifici i que l’excedent es pugui compartir amb l’entorn o bolcar-lo a la xarxa. I lògicament si cal generar més energia renovable per això caldrà buscar llocs adequats, com ara posar camps fotovoltaics i construir parcs eòlics. Evidentment respectant totes les normatives mediambientals existents.
Catalunya fa anys va començar amb força amb les renovables però els darrers temps havia perdut impuls.
Ens han passat diverses coses. El que hi ha hagut és molts canvis normatius i legislatius. Perquè tot això pugui tirar endavant es necessita un lideratge i unes directrius clares des del govern que acompanyin aquest canvi. Durant molt temps no teníem una legislació favorable. Amb les noves normatives és quan s’ha tornat a accelerar l’ús de les renovables.
Creu que la manca de preparació dels instal·ladors podria fer perillar la transició energètica?
Al final totes les tecnologies o serveis nous necessiten un aprenentatge, això és lògic i passa a tot arreu. És evident que cal un aprenentatge, una formació, però ja fa molts anys que estem fent aquest tipus d’instal·lacions fotovoltaiques, per això ja hi ha experts en el sector. El que passa és que el volum de creixement ara serà molt més gran. També és veritat que això està generant molts més llocs de treball. El coneixement hi és; la tecnologia, també, i d’experts cada cop n’hi ha més.
Per tant estem parlant d’un nou sector laboral que aportarà més ocupació?
La tecnologia ja existia des de fa temps i l’aprenentatge ja està fet. Hi ha estudis que demostren que el potencial d’ocupació serà molt sòlid.
Veu que la implantació del vehicle elèctric avança adequadament?
Cal que els fabricants produeixin, fet que ja s’està donant; que les bateries tinguin certa autonomia, aquesta tecnologia també la tenim, i que tinguem una xarxa de recàrrega suficient per a la mobilitat, que caldrà ampliar. També serà clau que cadascú des de casa seva pugui actualitzar aquests punts de recàrrega. Si ja se’n disposa es pot omplir el vehicle a les hores vall, en el moment que el preu de l’energia és més econòmic, i també es pot utilitzar el teu vehicle perquè aporti energia a xarxa en el cas que hi hagi un pic de demanda. El que cal acabar fent és integrar la ciutat amb la mobilitat i la xarxa.
Hi haurà prou minerals per seguir produint bateries?
El sentit comú diu que no es passarà de zero a cent en un moment i amb el temps també aniran evolucionant les tecnologies. Quan es parla de vehicle elèctric no ens podem oblidar de la sostenibilitat i de l’economia circular. No podem mirar només com es genera una energia i que no ens preocupi amb quins materials l’estem generant. I sobretot què farem després de la vida útil d’una bateria. L’economia circular té un paper molt important en tota aquesta transició energètica.
L’estalvi energètic cada dia és més necessari amb el preu que suposa, per exemple, el rebut de la llum.
Als edificis nous ja hi ha una regulació que ja ens indica quins criteris tècnics hem de seguir perquè es consumeixi el mínim i sigui eficient. I, a més, que l’energia que es necessiti vingui de fonts renovables. En les rehabilitacions hi ha un repte perquè hem d’aconseguir el mateix, és a dir, baixar la demanda. Aquí costa més, s’ha de veure quina antiguitat té aquest edifici, en quin estat es troba i quines mesures passives adoptem, com ara adequar els aïllaments en les façanes, canviar els vidres o posar cortines. O quines mesures actives té, com és veure de quin sistema de producció de calefacció disposa o si l’aire condicionat és eficient o no o si té el manteniment adequat.
Quins consells pràctics recomana per estalviar energia i abaixar preus dintre de l’habitatge?
Per estalviar primer haurem de saber què consumim per ser-ne conscients. Si es vol disminuir la factura de la llum, hem de saber quina tarifa elèctrica tenim i saber en quin moment del dia el preu és més alt per adaptar-nos i per pagar menys. Per consumir menys, cal conèixer les instal·lacions que tenim. Cal veure si hi ha aïllaments, si a l’hivern s’abaixen les persianes quan fa més fred a la nit o si es posen les cortines a l’estiu per apaivagar la incidència solar. És molt important fer el manteniment que toca tant a l’aire condicionat com a les calefaccions. També és essencial que quan es comprin electrodomèstics siguin de menys consum. En definitiva, cal adaptar els hàbits a les noves tarifes d’horaris per pagar menys i saber l’estat de les instal·lacions perquè funcionin adequadament.
En el preu del rebut de la llum, qui creu que té més culpa de l’augment del darrer any, les companyies elèctriques o les administracions?
No sé si cal parlar de culpes.
A Europa el rebut de la llum no puja tant per a l’usuari com aquí?
A Europa ja fa uns anys que els preus eren més alts que aquí. En aquests moments, amb els increments que hi ha hagut els darrers mesos, els preus de l’Estat espanyol han quedat força igualats amb els de la majoria dels països veïns.
Per què creu que han pujat tant?
Un dels motius pels quals han pujat és pel canvi climàtic que estem vivint, però de fet és una barreja de moltes coses. La manera de revertir-ho serà que les energies que produïm vinguin d’un altre lloc. Però per abaixar el preu de l’energia cal accelerar l’autogeneració.
Està d’acord d’incloure l’energia nuclear com a economia verda, tal com vol fer la Comissió Europea?
Crec que cada energia ha d’anar en el lloc que li correspon. També és veritat que el que necessitem és un resultat final, per obtenir-lo aprofitem allò que tenim. Avui Catalunya no és autosuficient energèticament com a exemple. I això també passa a altres països i a altres llocs del món. En no ser autosuficient, ha de comptar amb el que hi ha a l’entorn. I si es vol arribar a un objectiu determinat s’haurà d’arribar a acords. Per això són molt necessàries les cimeres com la COP26 de Glasgow de finals del 2021. Alguns seran més respectuosos i d’altres potser no tant.
El ciutadà català és prou sensible en adoptar la transició energètica?
És evident que necessitem la conscienciació de la ciutadania perquè el cert és que cadascú pot aportar molt. Puc tenir un vehicle elèctric amb un punt de recàrrega, puc tenir unes plaques fotovoltaiques que em generin energia que consumiré i l’excedent el podré emmagatzemar en una bateria o el podré compartir amb el meu entorn o exportar a la xarxa. Europa, amb totes les directives, ens vol portar cap aquí. Tots podem aportar el nostre granet de sorra. Catalunya està responent prou bé.
Un altre aspecte clau és la digitalització. Què representa?
Per saber què hem de fer a casa nostra cal saber què consumim. Per tant, aquí ja apareixen les dades. És a dir, saber on i què estem consumint i quina decisió prenem per abaixar el consum i la despesa econòmica. Per exemple, haurem de decidir si canviem els hàbits que tenim o prenem la decisió de substituir un aparell pel seu elevat consum o apostem per l’autoconsum. Aquestes dades ens ajudaran a actuar.
Amb la covid s’ha potenciat el teletreball. Creu que es pot disparar el consum en desplaçar el lloc de feina a la llar?
L’Institut Català d’Energia (Icaen) va fer un estudi just quan ens vam confinar la primavera del 2020. Allà es podia veure com s’havia desplaçat la corba de consum. Efectivament, va pujar el consum en habitatges però va baixar en les oficines i empreses per causa del confinament. Ara encara hi ha llars que estan consumint més durant el dia. Per això és important poder autogenerar energia al lloc més proper que s’hagi de consumir.
Quins són els objectius del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya?
Incrementar l’ús de les energies renovables, buscar l’eficiència energètica i potenciar la digitalització. Som una associació sense ànim de lucre que impulsem l’àmbit de l’energia eficient a través de la col·laboració entre empreses i les entitats associades procedents d’àmbits com ara el tecnològic, de recerca, institucional, regulador, industrial, informatiu i de negoci. Ara hi ha més de 180 associats que cobrim tota la cadena de valor des del sector de l’energia. Volem ser un agent clau en aquesta transformació energètica i hem de poder liderar aquest canvi i també hem de ser un referent en l’eficiència energètica i la sostenibilitat i hem de posar a disposició del sector les eines per aprofitar les oportunitats que se’ns presentin en l’àmbit empresarial i tecnològic.
Hi ha algun fet que podria ajudar a situar el clúster?
Un dels serveis que volem oferir als nostres associats és posar una oficina amb formació per donar suport als associats per acompanyar els fons europeus que han de venir dels Next Generation. Sobretot els que venen per la transició ecològica i la transició digital. Per això volem aprofitar al màxim tots aquests diners que han d’arribar els propers mesos d’Europa.
Què demaneu a la ciutadania per millorar l’eficiència de l’energia?
Demanem que la ciutadania pugui participar en el debat de millorar l’eficiència i també que siguem conscients que és essencial que la generació d’energia i el consum estiguin propers a la llar i que tothom hi pugui participar per anar avançant.

Marcada per la sostenibilitat

R.R.R.

Esther Izquierdo és enginyera industrial per la UPC i amb postgrau en projecte, disseny i càlcul d’instal·lacions mecàniques, elèctriques i especials per la Fundació Politècnica de Catalunya i PDD per l’IESE. Amb més de 15 anys d’experiència professional en l’àmbit de la consultoria energètica, és sòcia professional i responsable del departament de consultoria energètica i sostenibilitat d’Armengol & Ros Consultors i Associats. També havia estat enginyera projectista a Pelmar (2005-2006) i enginyera de suport a Carandini (2003-2005). Des del 2019 és presidenta i membre de la junta del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. En el temps lliure li agrada viatjar, llegir, ballar i caminar pel mar i la muntanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.