La nova llei de les ‘start-ups’ significa un avanç per al país
Pel que fa als nous avantatges fiscals per a l’empresa, la reducció del tipus impositiu en l’impost de societats és un ajut, que no suposa una gran diferència. Passem d’un 25 a un 15%, és a dir, un 10% menys, que no considero gaire rellevant si es té present que els primers anys on s’aplica aquesta reducció són anys on pràcticament la totalitat de les ‘start-ups’ tenen pèrdues
Encara que les noves modificacions no són prou valentes per construir l’entorn ideal que desitja el sector, el projecte de la nova llei de start-ups significa un gran avanç per a l’ecosistema emprenedor del país. Al principi era bastant escèptic amb la línia que seguia l’avantprojecte de llei que va sortir sobre el tractament de les stock options, els fons d’inversió i la qualificació d’empresa emergent, però el text que s’ha aprovat finalment és més ambiciós. Sens dubte, és un canvi prou positiu si tenim en compte d’on veníem.
El primer punt que ha millorat és la distinció implementada entre empresa tradicional i start-up, la qual reconeix la figura de l’emprenedor en sèrie per tal que aquest pugui beneficiar-se dels nous avantatges legislatius fins a tres ocasions. No obstant això, molts d’aquests emprenedors ja han creat tres o més start-ups amb anterioritat, per la qual cosa les noves companyies que creïn a partir d’ara quedaran excloses dels beneficis de la nova llei. Aquest és un petit gran error a corregir, perquè els emprenedors en sèrie que no podran acollir-se a la llei representen més de la meitat del total del sector.
També s’hauria d’especificar més quines empreses poden considerar-se emergents i quines no. Teòricament, les companyies que fa més de cinc anys que funcionen ja no són emergents, però no sé com s’aplica aquesta norma en el cas dels venture builders com Nuclio, perquè aquests poden tenir més de cinc anys d’antiguitat, però les start-ups que els conformen no. Per tant, pel que fa als hòldings no queda clar quina de les dues parts s’ha de prendre com a referència per comptabilitzar els anys i saber si poden considerar-se start-ups.
Pel que fa als nous avantatges fiscals per a l’empresa, la reducció del tipus impositiu en l’impost de societats és un ajut, tanmateix no suposa una gran diferència. Passem d’un 25 a un 15%, és a dir, un 10% menys, que no considero gaire rellevant si es té present que els primers anys on s’aplica aquesta reducció són anys on pràcticament la totalitat de les start-ups tenen pèrdues. Són més adequats altres incentius per a inversors i emprenedors com ara l’exempció de tributar en els primers 100.000 euros invertits en la companyia, a més de la reducció d’impostos fins al 50% un cop superada aquesta quantitat. Això millorarà, en bona part, la capacitat de les start-ups per aixecar finançament, que és un dels aspectes més importants i alhora complexos de gestionar en les primeres etapes d’aquestes empreses.
El nou tractament de les stock options és un dels punts forts d’aquesta nova llei, sobretot pels treballadors. El fet d’haver incrementat des de 12.000 fins a 50.000 euros anuals el muntant lliure d’impostos suposarà un reclam per al talent, que fins ara marxava a altres mercats buscant una regulació molt més favorable en aquest sentit.
A més, la tributació per les stock options es donarà només en el moment en què es venguin les accions. Això és molt important perquè, fins ara, l’empleat havia de pagar per partida doble: quan liquidava aquestes stock options però també quan les adquiria. Això comportava que, quan una start-up fracassava, el treballador no treia cap rendibilitat a les accions perquè no les podia vendre per un preu més alt però, en canvi, sí que havia tributat per elles. Era un càstig injust. Tant de bo que amb aquesta modificació puguem atraure més talent digital, que és la base d’un bon ecosistema emprenedor. Després hi ha la burocràcia, que és més important del que pot semblar a simple vista. Fins ara, tot eren impediments: aranzels, requisits de documentació, temps de demora, etc. Sembla que això canviarà i es podrà constituir una empresa sense costos notarials mitjançant un únic document electrònic, a més d’inscriure-la al registre mercantil en un període molt més curt de temps. S’elimina també l’obligatorietat per als estrangers no residents d’haver de posseir el NIE, fet que incentivarà més emprenedors a implementar la seva idea de negoci a Espanya.
En definitiva, és una bona llei però que necessita millorar alguns matisos per tal que se’n beneficiï el màxim nombre d’emprenedors possible. Tot i això, és molt positiu que el govern comenci a apostar per la innovació i li doni la rellevància que realment té, perquè vol dir que s’ha fet un canvi de mentalitat que només pot portar beneficis al conjunt de la societat. Caldrà veure com s’aplica i quin efecte acaba tenint tot plegat, però aquesta llei podria marcar un abans i un després en l’ecosistema emprenedor del país.