Poc ens imaginàvem quan va arribar la covid-19 que el 2022 encara en patiríem els estralls, amb rècord de contagis i àmplies restriccions sobre l’activitat empresarial i la interacció social. L’allau de baixes laborals provocades pel necessari control de les cadenes de transmissió ja ha provocat aturades totals o parcials en més d’un terç de les pimes, segons una enquesta recent, amb una taxa d’absentisme laboral mai vista -que dobla la del 2020 en gairebé el 40% de les empreses- i amb evidents increments en els costos laborals.

La persistència de la pandèmia sanitària i econòmica coincideix, alhora, amb altres efectes sobre l’economia que incideixen de manera especial en les nostres pimes. La pujada sobtada dels preus de les matèries primeres i de serveis essencials com el transport i l’energia estan afectant els marges dels petits negocis, sense possibilitat de traslladar-los als preus dels seus productes o serveis.

Tal com hem demostrat en un estudi recent de PIMEC, més d’un 80% de les pimes ha vist minvats els seus marges de benefici per aquest fenomen. Amb la inflació en nivells històrics, caldrà evitar que es produeixi una escalada sense control de preus, salaris i costos que podria perjudicar la nostra competitivitat i alentir l’esperada recuperació. De fet, la majoria d’organitzacions internacionals ja han retallat de manera significativa les previsions de creixement del govern espanyol per a aquest any, amb una estimació de recuperació massa lenta, i lluny de la d’altres països, que hem de procurar revertir i que encara situa el nostre PIB per sota dels registres prepandèmics. Un context, per tant, incert i difícil perquè les empreses, tenallades per problemes d’activitat (covid-19, aprovisionaments…) i de preus i costos, prenguin decisions (contractació, inversions…).

Cal afegir, també, que un dels grans problemes econòmics actuals són els baixos tipus d’interès i que, com ja ha anunciat el president de la FED, Jerome Powell, s’espera una escalada de tipus durant el 2022, que entre altres conseqüències constitueix una recepta per corregir la inflació, que ara que la subjacent ha superat el 2% comença a ser preocupant.

Davant aquest complex panorama, tenim, però, palanques de canvi que ens poden permetre impulsar la recuperació. D’una banda, els fons Next Generation podrien injectar més de 20.000 milions d’euros cada any a l’economia estatal. Tanmateix, PIMEC reclama una clara millora a l’hora de gestionar-los, per fer-los més àgils i accessibles a les pimes, que han d’esdevenir els seus principals destinataris, així com que es distribueixin de manera territorialitzada.

No podem permetre que es convoquin ajudes llargament esperades com les de digitalització d’indústries en ple mes d’agost i amb només quinze dies de marge per presentar les sol·licituds. Cal, també, accelerar el desplegament de programes clau, com ara els de digitalització de negocis i d’energies renovables. Moltes pimes ja reben amb certa frustració uns recursos que acumulen mesos de retard i que segueixen sent molt incerts en les seves condicions i feixucs pel que fa a la tramitació.

D’altra banda, el 2022 esperem assistir a importants reformes estructurals, emmarcades en el pla de recuperació, transformació i resiliència estatal, algunes de les quals imposades per la Comissió Europea. El Congrés dels Diputats ja debat sobre les reformes laboral i concursal, així com sobre projectes de llei per fomentar la creació i el creixement de les empreses.

Hem d’assegurar que aquestes iniciatives no siguin només titulars i que responguin a les necessitats reals de les pimes, de manera que no tornem a perdre l’oportunitat que ens presenta la necessitat d’afrontar inversions i canvis estructurals, de la mateixa manera que caldrà afrontar una ambiciosa reforma fiscal, de la formació professional i de la lluita contra la morositat. Sense aquestes mesures, el 2022 serà un altre any de reptes, però no de progressos.

De moment, hem copsat com la gran assignatura del model econòmic espanyol, la democratització de la participació de les pimes en el diàleg i la concertació social, s’està fent esperar més del que seria raonable. Mentre que en alguns territoris s’ha avançat en aquesta qüestió, i mentre que a Europa es troba normalitzada, Espanya segueix tenint vetada l’entrada de les pimes amb veu pròpia als espais de representació en què es procuren concertar, des del diàleg, el consens i la negociació, les millors propostes pel progrés econòmic i social. Mentre no trobem democràcia plena, també en la concertació social i la participació institucional, serà més difícil la recuperació per a tothom. Un exemple clar, el de la reforma laboral, amb la qual les pimes no hem pogut recuperar drets imprescindibles.

Al llarg de la pandèmia hem vist una dèbil sensibilitat dels poders públics sobre els efectes econòmics, laborals i socials que produïen les decisions que ells mateixos anaven prenent. No per necessàries havien de ser preses d’esquena al teixit productiu del país. El repte del 2022 és també l’increment exponencial de la sensibilitat envers la recuperació econòmica del nostre teixit productiu que, en el fons, és la recuperació i el progrés social del país.