‘Abditosaurus’, el dinosaure gegant que sorprèn al Pallars
Descriuen una nova espècie de titanosaure que va viure fa 70 milions d’anys en un entorn de fauna molt més petita
Les restes es volen exposar enguany mateix al Museu de la Conca Dellà
Ara fa uns 70 milions d’anys, en el cretaci superior, Europa era un extens arxipèlag format per desenes d’illes no gaire grans. I justament per la manca d’espai i d’aliment derivada de la insularitat, la fauna que hi creixia només podia evolucionar cap a formes petites o, fins i tot, nanes. D’aquí que la descoberta d’un titanosaure que va habitar en aquest entorn, concretament en el que ara és la comarca del Pallars Jussà, hagi sorprès la comunitat científica. Però així ho certifiquen les restes semiarticulades descobertes al jaciment Orcau, corresponents fonamentalment al coll de l’enorme animal, que en vida arribava als 18 metres de longitud total i rondava les 14 tones de pes. Es tracta de l’Abditosaurus kuehnei, una nova espècie de dinosaure herbívor descrita per un grup d’investigadors catalans i feta pública ahir a la revista Nature Ecology & Evolution.
Segons la recerca del personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà i de les universitats Autònoma de Barcelona, de Saragossa i de Lisboa, l’Abditosaurus kuehnei és l’espècie més gran de dinosaure del domini iberoarmoricà, una antiga regió que actualment agrupa el que coneixem com la península Ibèrica i el sud de França.
Les restes d’aquest dinosaure consisteixen en diverses vèrtebres i costelles del tronc i ossos de les extremitats i les cintures pèlviques i escapulars, però destaca especialment un fragment semiarticulat del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes fusionades entre elles, que va ser especialment complicat d’extreure. “Poques vegades tenim la sort de trobar espècimens tan complets”, explica Àngel Galobart, investigador de l’ICP i director del Museu de la Conca Dellà, situat a Isona.
El titanosaure presentat ahir a la comunitat científica no és, però, una novetat per als habitants de la zona. Els primers ossos es van descobrir el segle passat i l’extracció de les vèrtebres del coll es va fer el 2014. Va ser tot un repte tècnic, perquè mai abans s’havien extret a Europa unes restes d’aquestes dimensions protegint-les amb un bloc d’escuma de poliuretà.
De fet, el nom triat per descriure aquest exemplar, Abditosaurus kuehnei, té a veure amb la història de la seva descoberta: el paleontòleg alemany Walter Kühne va ser, el 1954, el primer a excavar-ne les restes i les va enviar a Madrid. El jaciment, però, va caure en l’oblit per manca de fons per excavar-lo fins a l’any 1986, quan se’n van extreure algunes restes més. Llavors, una gran tempesta va fer cancel·lar l’excavació i que s’oblidés de nou l’indret. I no va ser fins al 2012 que investigadors de l’ICP van reprendre les excavacions de manera sistemàtica. Abditosaurus, doncs, significa “el rèptil oblidat” i kuehnei és un homenatge al seu descobridor.
Un dinosaure migrant
Els fòssils de l’esquelet d’Abditosaurus podran ser contemplats al nou Museu de la Conca Dellà, a Isona, que es preveu que s’inauguri durant el primer trimestre d’aquest any. S’hi explicarà que, analitzant els parentius de la nova espècie, els investigadors han teoritzat que el llinatge d’Abditosaurus no va evolucionar a les illes de la zona iberoarmoricana, sinó que pertany a un grup de titanosaures saltasaurins provinent d’Amèrica del Sud i d’Àfrica que va arribar al que ara són els Pirineus aprofitant un descens global del nivell del mar, que va permetre reactivar antigues rutes de migració entre Àfrica i Europa. Restes de closques d’ou d’espècies de dinosaures que habitaven a Gondwana, que llavors era el continent més meridional, però que s’han trobat al mateix jaciment reforcen aquesta teoria. Misteri resolt.