El moviment independentista català ja suma 145 anys i 4 mesos de presó. Els tribunals encarregats de jutjar els diversos casos vinculats a l’independentisme han condemnat a penes d’internament 35 persones, l’última de les quals ahir a la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona. En aquest cas es tracta del jove Max Castellarnau, que va acceptar una pena d’1 any i 9 mesos de presó, una condemna que no haurà de complir si no delinqueix en els pròxims dos anys. “Això és una farsa, però veient com funciona la justícia no he tingut cap més remei que acceptar la condemna”, va dir ahir Castellarnau a aquest diari.

El jove va ser detingut pels Mossos d’Esquadra el 17 d’octubre del 2019, en uns dies on Barcelona era un niu de protestes per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials del procés independentista. La detenció, de la qual va quedar constància en un vídeo, va ser molt violenta, aparentment injustificada, i de resultes de la intervenció policial Castellarnau va ser denunciat per desordres públics, atemptat i lesions. Ahir, en el judici, on la Generalitat va mantenir l’acusació, la fiscalia va rebaixar la petició de pena de 7 anys de presó a 1 any i 9 mesos, i així va quedar en la condemna.

Dels 145 anys i 4 mesos de presó contra independentistes, la condemna més alta dictada fins ara és la d’Oriol Junqueras, a qui el Suprem va imposar 13 anys de presó. Encara sense jutjar, un informàtic de Vila-rodona, Joel Muñoz, s’enfronta a una petició de 18 anys de presó, una de les més altes que s’han demanat fins ara.

Al marge de la sentència del Suprem, en el rànquing de les condemnes, l’activista Marcel Vivet és qui més ha rebut, amb 5 anys de presó, tot i no ser ferma. Dani Gallardo, l’activista detingut a Madrid, va ser condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó.

En el costat positiu, Francesc Garrobo i Moisès Fernàndez, condemnats a 3 anys i 6 mesos i a 1 any, respectivament, van veure com la seva sentència quedava anul·lada en segona instància.