Quan la meitat de la població mundial ja està vacunada contra la covid, i sovint amb la dosi de reforç, el problema en continents com l’Àfrica és que la gran majoria no ha rebut ni la primera dosi. Aquesta és la constatació que feien ahir els ministres d’Afers Estrangers i de Sanitat de la Unió Europea, conjuntament amb els màxims responsables de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), reunits a Lió per rellançar la cooperació i una millor governança entre els països. El ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves Le Drian, afirmava que “el problema ja no és el nivell de dosis, sinó que aquestes arribin”, i la comissària europea de Sanitat, Stella Kyriakides, recordava que, amb la covid, “ningú no estarà segur fins que no ho estigui tot el món”.

La UE ha distribuït 312 milions de dosis a 165 països, amb 128 milions concretament a estats africans. L’objectiu és arribar als 700 milions de dosis a mitjans del 2022. Més del 60% de la seva producció s’exporta i, a més, els europeus són els primers donants del programa Covax, amb 3.500 milions d’euros, per promoure campanyes de vacunació sobre el terreny. Però, a preguntes d’un periodista, els ministres francesos i la comissària reconeixien que encara hi ha cent milions de dosis que no han arribat a destí i que una tercera part no s’han injectat. Sovint també per desconfiança d’alguns governs africans.

“No només és un problema de vacunes, sinó d’inversió en infraestructures: xeringues, material mèdic i personal”, enumerava Kyriakides. “S’ha de fer una distribució més fiable als llocs on en tenen més necessitat, amb les mínimes pèrdues possibles.” I la comissària subratllava que la UE tira endavant una nova iniciativa amb més de cent milions d’euros per millorar aquestes campanyes. Per la seva part, Le Drian va destacar que països com Sud-àfrica, el Senegal, Ruanda, Egipte o Ghana ja es preparen per a la seva pròpia producció.

I aquesta és la intenció dels responsables europeus, amb una transferència de tecnologia a tots aquests estats perquè puguin desenvolupar pel seu compte la fabricació. Se’n parlarà a la cimera UE-Unió Africana del 17 i 18 de febrer a Brussel·les, però també al Fòrum Ministerial de l’Indopacífic el 22 de febrer a París, dins de la presidència semestral francesa.

Anant més enllà, l’ambició de la UE és una diplomàcia europea en sanitat mundial aprofitant les lliçons de l’actual situació. Per això, es promou un tractat sobre les pandèmies, que serveixi per a una millor prevenció i resposta. Reformant el reglament sanitari internacional de l’OMS, que precisament té la seu a Lió, on el 2024 ha de començar a funcionar l’acadèmia de l’organisme.

I d’altra banda, en aquesta arquitectura multilateral, es pretén que els especialistes en diferents àmbits de la salut humana, animal i dels ecosistemes treballin plegats. L’objectiu és advertir dels riscos d’emergència de pandèmies i malalties infeccioses animals transmissibles als éssers humans.

La coordinació del projecte aniria a càrrec de l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut Animal (OIE), l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). És el que s’anomena una sola sanitat.