Comerciants i industrials, veïns ben avinguts
Les administracions locals cerquen vies per connectar el comerç urbà, necessitat de clients, amb els treballadors dels polígons, que valoren tenir els serveis a prop
El comerç local, en la seva lluita per la supervivència, ha trobat un aliat inesperat en el seu veí del polígon industrial. De la mateixa manera que la indústria, en la seva obstinació per captar i retenir un talent en què s’hi juga la vida, ha descobert que pot fer-ho millor amb l’ajuda del seu veí botiguer.
Oi que sona bé? Doncs aquest vincle simbiòtic, que té tota la lògica del món és, a la pràctica, poc probable a Catalunya. Ajuntaments com el de Rubí ho comencen a explorar. Aquesta localitat del Vallès Occidental, amb onze polígons i més de 400 hectàrees dedicades a aquest sector, està acostant l’oferta dels seus mercats municipals als treballadors de les empreses dels seus polígons amb eines de logística de proximitat. L’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, està entossudida que el comerç local vegi els treballadors dels PAE (polígon d’activitat econòmica) com a clientela potencial a la qual arribar a través del comerç electrònic: “Hi ha una resistència a la venda en línia, però cal aprofitar aquestes eines per establir una connexió i que els dos mons es puguin retroalimentar”, va afirmar Martínez en una taula rodona organitzada a principis de febrer pel Pacte Industrial de la Regió Metropolitana en què es va presentar l’estudi Serveis comercials i atractivitat dels polígons d’activitat econòmica a la Regió Metropolitana de Barcelona.
L’informe, elaborat per l’observatori econòmic Eixos, ha catalogat més de 150.000 actius comercials en més de mil polígons de tot Catalunya, posant de relleu aquest error estratègic: que en molts casos “el comerç ha donat l’esquena als PAE considerant-los fora de la seva clientela potencial”: “Molt sovint, el comerç s’ha centrat a proveir béns i serveis a la població local obviant la presència d’una gran població flotant que es desplaça diàriament als PAE”, subratlla l’estudi. Cal pensar que almenys un terç dels PAE tenen més de 520 treballadors.
Si aquest dèficit comença a adquirir importància de primer ordre en aquest moment és perquè l’accés a les activitats terciàries ha passat a ser un factor de competitivitat dels polígons. Les empreses prefereixen ubicar-se en un espai on els seus empleats tinguin accés a una distància prudencial a serveis com l’hostaleria, el lleure i les compres. “Una empresa radicada enmig del no res és menys atractiva que una envoltada de serveis a les persones, per això que les autoritats ignorin tot allò que passa als polígons i al seu voltant és un error”, ha subratllat Carlos Carrasco, investigador d’Esade i d’Eixos.
L’anàlisi situa polígons del Barcelonès i, en general, els dels municipis de l’entorn del Llobregat i del Besos més pròxims a Barcelona com els millors de Catalunya, segons aquest criteri d’espais més amables per a les persones, i això és així, bàsicament, per la proximitat a la trama urbana. A mesura que ens allunyem de l’àrea metropolitana, la tendència ha estat posar distància entre la indústria i el nucli poblacional, fins al punt que no és infreqüent trobar polígons d’un municipi més propers a les cases de la localitat veïna. Això planteja el repte de millorar la governança supramunicipal. En aquest sentit, l’estudi recomana que des de l’àrea de Promoció Econòmica local s’impulsi la interacció econòmica entre els PAE i el comerç urbà.
Promoció Econòmica ‘versus’ Urbanisme
La governança dels polígons d’activitat econòmica és un dels grans cavalls de batalla. En són conscients els ajuntaments i les diputacions. Per a Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès i presidenta de l’àrea de desenvolupament econòmic, turisme i comerç de la Diputació de Barcelona, “cal una nova mirada que incorpori el polígon en l’agenda urbana des de la perspectiva de la col·laboració entre tots els agents implicats”.
En l’àmbit de la cooperació publicoprivada, cal destacar la nova eina de les APEU (àrees de promoció econòmica urbana), l’equivalent català dels ‘business improvement districts’ (BID): “Hi ha moltes expectatives dipositades en aquesta manera de relacionar-nos”, diu Menor.
Però aquestes eines híbrides de col·laboració sovint topen amb les rigideses de funcionament de les administracions. Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials (UPIC), recorda que l’urbanisme encara limita la mixtura d’usos, de manera que els intents d’instal·lar serveis com una llar d’infants o un gimnàs en un polígon sovint han acabat en fracàs perquè el regidor de Territori local ho ha impedit: “Cal superar la visió compartimentada i que el regidor de Promoció Econòmica que aconsegueixi atreure nova activitat al municipi no es vegi frenat per la mentalitat garantista del de Territori”, diu.
En aquest mateix sentit, Carlos Carrasco, d’Eixos, advoca per una nova governança en les administracions públiques: “Cal distingir entre la col·laboració formal i la informal. Les persones són les que han de tenir incentius per col·laborar, i després ja cercarem la fórmula jurídica per vestir-les”, manifesta.