Com una profecia autocomplerta, ara sí que pujaran els tipus d’interès. O això sembla. La inflació ha ressuscitat després de trenta anys sota mínims. A Europa, a diferència dels Estats Units, ho ha fet impulsada pels preus de l’energia. Això sí, la inflació subjacent europea -que no té en compte els elements més volàtils en termes de preus, com l’energia i els aliments- encara se situa en el 2,6%. És un màxim en la sèrie històrica existent, però poc més de la meitat que la inflació general a la zona euro, que el 2021 ha arribat al 5%.

Les dades provisionals espanyoles per al gener assenyalen una moderació en la inflació total, però un increment en la inflació subjacent. Veurem si passa el mateix a Europa i si la tendència es confirma en els pròxims mesos. El BCE tindrà molt en compte en quina mesura l’augment dels preus de l’energia es trasllada a la resta de sectors productius i com s’equilibra aquest impacte amb el creixement de l’economia, que no rebota tan de pressa com s’esperava.

L’evolució del conflicte a Ucraïna condicionarà els preus del gas Un eventual tancament de l’aixeta dels gas rus, no només ens faria passar fred, sobretot a Alemanya i a l’Europa Central, sinó que afectaria la producció i, per extensió, el consum. Per tant, és prematur assegurar que hi haurà un increment dels tipus d’interès.

Si augmenten els tipus, es farà més fàcil el negoci de la banca. Tot i això, a Espanya, a base de fusions i de retallades, el 2021 la banca cotitzada ha aconseguit uns beneficis de rècord: 21.000 milions d’euros, només comparables amb els del 2007, abans de la crisi financera. Sembla que tan bé li van els ajustaments a entitats com Caixabank, que es fan forts en les escasses participacions industrials que no s’havien venut -Naturgy- i encara podrien recuperar posicions en antigues participades, com ara Agbar. Si no és que pensen que un negoci tan estable –però de limitat rendiment– com el de l’aigua donarà més bons resultats que la mateixa activitat bancària.

De moment, els que tenen hipoteques a tipus variable han d’estar més a l’aguait que mai. I el mateix per a les empreses amb deute bancari. Encara és molt aviat i poden passar moltes coses per saber si entrarem en un veritable canvi de cicle monetari o no. Si fos el cas, la pressió especulativa a la borsa o als immobles podria arribar a afluixar-se, cosa que sempre és bo per als ciutadans.