L’any 2018, els parlaments del País Basc i de Navarra van aprovar una proposició no de llei i una moció, respectivament, per impulsar el model inclusiu i participatiu a les empreses dels seus territoris. Cal destacar que en ambdós casos aquesta aprovació es va produir per unanimitat dels grups polítics de la cambra, la qual cosa és força infreqüent, atès l’espectre parlamentari, que va des del Partit Popular fins a Bildu. La proposició va ser impulsada per la Fundación Arizmendarrieta, la qual cosa tampoc és cap casualitat.

José María de Arizmendarrieta va ser l’ideòleg i impulsor de l’experiència cooperativa de Mondragón, segurament el projecte de democràcia cooperativa industrial més rellevant del món. El seu objectiu era crear empreses segons la doctrina social de l’església catòlica i, per tant, basades i centrades en les persones. Podem dir que la fórmula cooperativa va ser inicialment instrumental i que s’adaptava al seu propòsit. De fet, inicialment va intentar constituir empreses sota la forma de societat anònima amb participació accionarial dels treballadors fins que algú el va advertir que per fer el que volia ja existien les cooperatives. D’aquella idea i del projecte incipient dels anys cinquanta del segle passat, ens trobem avui amb un grup empresarial cooperatiu (tant al País Basc com a Navarra) que impacta per la seva aportació en el PIB i en l’ocupació, i també de manera molt destacada en el seu model de gestió i de govern. Això explica per què en un context territorial on hi ha una forta implantació d’activitat econòmica com les cooperatives de Mondragón, una proposta com la que aproven els parlaments pot gaudir d’un consens i d’una acceptació tan àmplia.

La participació en les empreses cooperatives s’ha manifestat tradicionalment en tres eixos fonamentals: participar en la propietat, participar en els resultats i participar en la gestió. La participació en la propietat és segurament el tret més conegut de les cooperatives, el que en podem dir la democràcia en l’empresa, basada principalment en una persona, un vot. La participació en els resultats és fer-nos responsables de les pèrdues i dels guanys; si guanyem incrementem el nostre capital i si perdem el fem disminuir. Quant a la participació en la gestió, tot i que sovint és el menys comentat, segurament és la forma de participació més transformadora i disruptiva. Participar en el dia a dia de la nostra feina quotidiana amb models que impliquin i responsabilitzin les persones i els equips, representa un benefici mutu per a les persones i per a l’empresa. Possiblement, Irizar, el fabricant d’autocars de luxe més eficient del món, n’és un dels principals paradigmes; una cooperativa amb filials mercantils arreu del món que té un model de gestió igual en totes les seves implantacions, siguin on siguin i tinguin la forma jurídica que tinguin. Les persones participen en la propietat i els resultats, però molt especialment en la gestió, amb equips de treball autogestionats en les cadenes de muntatge.

Té sentit parlar de la participació en les empreses amb independència de la seva forma jurídica? Depèn del propòsit de l’empresa. Si tenim una perspectiva a llarg termini, tenim l’obligació de satisfer tots els nostres grups d’interès (externs i interns). Per això la implicació de debò pot ser un aspecte clau per a la sostenibilitat de les organitzacions. Ens calen les millors persones implicades i que participin en el projecte, volem captar i retenir talent, i aportar incentius partint de la participació en la propietat, els resultats i la gestió pot ser molt estimulant.

No hi ha una sola proposta al voltant de tot plegat. Sens dubte, les cooperatives i empreses d’economia social són un referent, tant per model com per trajectòria, però no són les úniques. Cada vegada hi ha més empreses que entenen que el factor determinant dels seus projectes són les persones que en formen part i que la seva supervivència a llarg termini està relacionada amb la seva participació en el projecte. Així han sorgit iniciatives com el moviment B-Corp, que aplega organitzacions empresarials que van molt més enllà d’aportar valor a l’accionista i entenen que cal satisfer de forma equitativa els diferents grups d’interès.

Certament, la transformació no es produirà, principalment, perquè els parlaments legislin en favor de models inclusius i participatius, però de ben segur que hi ajuden, que donen un missatge i que poden contribuir a generar un estat d’opinió favorable. Per això és molt important que els diferents models que s’orientin en aquest camí cerquin complicitats i punts en comú cap a un veritable model empresarial del segle XXI basat en les persones.